Notícia
Anglòfons, marginats i independentistes: la crisi del Camerun del Sud explicada en set punts
El govern camerunès va respondre amb repressió i morts la declaració de secessió de l’1 d’octubre · L’aparició d’una insurgència independentista fa témer l’escalada del conflicte
Què és el Camerun del Sud?
El Camerun del Sud —o Ambazònia, com els grups independentistes li diuen de vegades— és un territori pertanyent al Camerun, situat a la zona sud-occidental d’aquest país, a la costa del golf de Guinea. Fa frontera amb Nigèria. Davant de la seva costa es troba l’illa de Bioko, pertanyent a Guinea Equatorial. El Camerun del Sud té més de 3,4 milions d’habitants —prop del 20% de la població total del Camerun— i s’estén per una superfície de 42.700 quilòmetres quadrats. A les seves aigües territorials hi ha jaciments de petroli i gas natural que, amb tot, no són pas els més importants del Camerun. Administrativament, el Camerun del Sud està dividit en dues regions: la Nord-occidental i la Sud-occidental. Com a la resta del Camerun, s’hi parlen desenes de llengües africanes nadiues, sobretot dels grups bantu i bantoide.
Què el diferencia de la resta del Camerun?
Sobretot, el seu passat colonial, un marcador identitari important per a molts moviments secessionistes africans. Després de la Primera Guerra Mundial, la colònia alemanya del Camerun va quedar repartida entre britànics (àrea occidental) i francesos (oriental). El 1960 el sector francès va accedir a la independència. Un any després, els britànics van dividir la seva zona en dues meitats: la part nord va unir-se a Nigèria mentre que la part sud —l’actual Camerun del Sud— va acordar d’establir una república camerunesa federal amb l’antic sector francès. El Camerun del Sud hi va mantenir un llegat lingüístic —l’ús de l’anglès com a llengua de l’administració, en contraposició al domini del francès a la resta del país—, legal —l’aplicació del common law, o dret anglosaxó— i identitari —un sentiment de pertinença propi— diferenciat del de la resta del país, exfrancès. Aquest llegat roman viu avui dia, i és a la base de les reivindicacions independentistes.
Què va passar amb la república federal?
Durant la dècada de 1960, el govern federal —dominat per les elits francòfones— va anar centralitzant el poder polític, del qual les elits anglòfones van anar quedant apartades. La Constitució federal recollia, en teoria, l’autonomia del Camerun del Sud. A la pràctica, l’autogovern sud-camerunès es va anar buidant de contingut des dels primers dies de la independència i, el 1972, es va abolir el sistema federal per donar pas a un Camerun unitari. Aquesta situació va provocar un descontentament creixent entre els sud-camerunesos, que veien com l’anglès anava sent arraconat en benefici del francès, les seves regions eren marginades en les inversions estatals, se’ls tancaven les portes de la funció pública i la seva representació política minvava més i més.
Aquesta percepció de marginació va conduir a la creació de diverses organitzacions independentistes. A les dècades de 1990 i 2000 el Consell Nacional del Camerun del Sud (SCNC) va ser una de les més destacades. Les seves activitats van ser reprimides pel govern i molts dels seus dirigents i membres van ser enviats a presó. Tot i així, continua actiu.
Tots els sud-camerunesos són independentistes?
No pas, però el sentiment independentista, en qualsevol cas, hi és ben estès, cosa que el 1995 va conduir el SCNC a denunciar davant l’ONU la il·legalitat de l’annexió del Camerun del Sud i a reclamar que aquest organisme internacional facilités la transició del país cap a la independència, cosa que no va fer. Posteriorment, altres organitzacions sud-cameruneses han proclamat unilateralment la independència en diverses ocasions, amb el nom de “República d’Ambazònia”, mai amb èxit. Recentment, l’independentisme s’ha agrupat sota el paraigua del Front Unit d’Ambazònia Camerun del Sud (SCACUF).
Sectors no independentistes reclamen que el govern camerunès accepti de retornar a la Constitució federal de 1961 i respecti el caràcter anglòfon del Camerun del Sud. N’és exemple l’SDF, el primer partit d’oposició al règim del president Paul Biya. L’SDF va ser fundat el 1990 al Camerun del Sud, encapçalat per l’anglòfon John Fru Ndi. Els sectors majoritaris de l’SDF són partidaris del federalisme mentre que una minoria dins del partit propugna la descentralització en el marc d’un estat unitari.
Què està passant ara?
Les protestes del moviment anglòfon —siguin de caràcter independentista, federalista o descentralitzador— han anat agafant volada des del final de 2016, quan milers d’advocats i professors anglòfons van iniciar vagues contra la marginació del Camerun del Sud. Denunciaven que el govern hi envia juristes que només coneixen el dret civil d’herència francesa —i no pas el common law, el preferit pels anglòfons— i professors que no saben parlar anglès. El govern va reprimir les protestes i va tallar internet, mentre que els sud-camerunesos s’han anat manifestant, per desenes de milers, a diverses ciutats del Camerun del Sud, durant el 2017. Les mobilitzacions han culminat l’1 d’octubre amb la proclamació de la independència del Camerun del Sud, reprimida per les forces de seguretat: un nombre indeterminat d’independentistes van resultar morts.
Què se n’ha fet, del Camerun del Sud proclamat independent?
Els moviments independentistes no tenen pas el control del territori. Diversos grups secessionistes sota el paraigua de la SCACUF van reunir-se al final d’octubre a Nigèria —on s’han refugiat alguns líders independentistes— per anunciar la formació del govern provisional d’Ambazònia a l'exili i per demanar als sud-camerunesos que aportin noves idees per a la Constitució provisional del país, que preveu la formació d’una federació formada per tres estats constituents. L’executiu està encapçalat per Sisiku Ayuk Tabe, contra qui el Camerun ha emès una ordre internacional de detenció.
Hi ha perill d’un conflicte violent obert?
Sí, si hem de fer cas del darrer report de l’International Crisis Group, un dels think tanks que més de prop està monitoritzant la crisi. Segons l’informe, el govern provisional a l’exili no preveu d’iniciar la lluita armada. Però no tots els grups independentistes estan dins d’aquest govern provisional: el Consell de Govern d’Ambazònia (AGC) se’n manté al marge i ha organitzat una milícia, les Forces de Defensa d’Ambazònia (ADF), que aposta per la insurgència violenta. Hi ha més grups armats (SOCADEF, SCDF, grups locals d’autodefensa...) i en total, diu el Crisis Group, sumen almenys 400 membres armats. Els dos darrers mesos hi ha hagut atacs amb bombes per part dels grups armats independentistes i enfrontaments amb les forces cameruneses. Els mitjans parlen de diversos morts i d’una forta militarització.
La violència ha desfermat una onada de refugiats sud-camerunesos cap a Nigèria. L’ACNUR n’ha registrat 7.204 des d’octubre, i n’hi ha uns quants milers més esperant a ser registrats. L’agència de Nacions Unides els està distribuint menjar i medicaments.