Notícia

Repressió al Camerun del Sud / S'ha mort Jalal Talabani / ofertes de mediació entre Catalunya i Espanya

Del 30 de setembre al 5 d’octubre

Jalal Talabani.
Jalal Talabani.
RECULL SETMANAL. Com a mínim 17 persones han mort al Camerun del Sud l’1 d’octubre per la violència de les forces armades i policials cameruneses, que continuen reprimint el moviment independentista sud-camerunès. A resultes d’una altra repressió —la del referèndum català, afortunadament sense morts— apareixen diverses ofertes de mediació internacional en el conflicte entre Catalunya i Espanya. A Astúries, els defensors de la llengua asturiana veuen una mica menys lluny l’oficialitat. Mentre, el Kurdistan del Sud fa dol per la mort de l’històric líder Jalal Talabani.

EL TEMA DESTACAT

La repressió contra els independentistes del Camerun del Sud fa almenys 17 morts. El govern camerunès ha prohibit reunions públiques, ha tallat internet i ha obligat a tancar comerços després que activistes del Camerun del Sud es manifestessin a favor de la independència i la proclamessin simbòlicament l’1 d’octubre. La repressió per part de les forces armades i policials cameruneses ha deixat almenys 17 persones mortes, segons el recompte d’Amnistia Internacional. Altres fonts apunten a un centenar de víctimes.

El Camerun va néixer el 1961 com una federació biestatal: l’antic Camerun del Sud —mandat britànic— d’una banda i la resta del Camerun —mandat francès— de l’altra. El 1972, una esmena constitucional va substituir la federació per un estat unitari, cosa que el moviment sobiranista del Camerun del Sud mai no ha acceptat. Els sud-camerunesos —3,4 milions, habitualment anomenats anglòfons al país— consideren sovint que l’Estat els margina en contraposició a la resta de camerunesos —19,1 milions, la part francòfona. I això, malgrat que bona part de les reserves de petroli del Camerun es troben, precisament, davant la costa del Camerun del Sud.

Des de 1972, diferents organitzacions independentistes han proclamat en diverses ocasions la República d’Ambazònia, el nom que proposen per a un Camerun del Sud independent. El govern camerunès s’ha negat sistemàticament a negociar ni tan sols el retorn a l’estructura federal anterior a 1972. Un report recent del Crisis Group recomanava al govern camerunès ser més inclusiu amb els anglòfons i aplicar un sistema descentralitzat.

I TAMBÉ

Propostes de mediació internacional després de l’escalada repressora a Catalunya. El president basc Iñigo Urkullu, el govern de Suïssa i, segons el president català Carles Puigdemont, un govern regional europeu són tres dels actors que s’han ofert per fer una mediació entre els executius català i espanyol després de l’escalada de tensió iniciada per la repressió policial contra el referèndum d’independència de l’1 d’octubre. Una escalada culminada pel cap d’Estat espanyol, el rei Felip VI, en un missatge televisat el 3 d’octubre, en què va obviar demanar diàleg o referir-se a les víctimes de la violència policial.

Els socialistes d’Astúries assumeixen l’oficialitat de l’asturià. El 32è Congrés de la Federació Socialista Asturiana (FSA-PSOE) ha aprovat, amb el 52% dels vots favorables, una esmena a favor de donar suport a l’oficialització de l’asturià i del gallec-asturià en cas que s’iniciï una reforma de l’Estatut d’Autonomia. Tant la Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA, que acaba de presentar un projecte per a l’oficialitat el 2018) com l’Acadèmia de la Llengua Asturiana han celebrat la notícia. A banda, el Parlament Europeu acollirà el primer trimestre de 2018 una jornada sobre la llengua asturiana.

S’ha mort Jalal Talabani, històric líder kurd.Mam Jalal, com era conegut popularment al Kurdistan, ha mort el 3 d’octubre a Berlín. Comandant de la resistència armada kurda i fundador de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), va posar la causa de l’autodeterminació del poble kurd al centre de la seva acció política. Va ser president de l’Iraq entre 2005 i 2014, després de l’enderrocament del règim de Saddam Hussein. És considerat una de les figures més prominents del nacionalisme kurd contemporani.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS