Notícia
La cursa de relleus de la llengua bretona fa deu anys
En parlem amb Kateliñ Al Laññ, directora d’Ar Redadeg
Les cinc edicions anteriors d’aquesta cursa inspirada en la Korrika basca han aconseguit més de 500.000 euros, segons dades de l’organització. Persones individuals, associacions, empreses i administracions públiques poden donar suport al bretó comprant quilòmetres de la cursa. Els diners aconseguits es distribueixen a entitats de la societat civil que proposen projectes per impulsar l’ús social del bretó. La meitat dels diners es donen directament a les escoles immersives Diwan, i l’altra meitat es reparteix a altres propostes. Entre aquestes, el 2018 hi ha una ràdio a Nantes, un centre de lleure en llengua bretona a Guingamp o una sèrie web.
Per saber més sobre una cursa que a cada edició reuneix més de 15.000 persones parlem amb Kateliñ Al Laññ, directora i coordinadora d’Ar Redadeg.
Nationalia: Com va anar, exactament, la història de la insipiració bretona en la Korrika del País basc per al llançament d’Ar Redadeg? Una persona en concret, o un grup de persones, que estaven en contacte amb bascos I que van decidir de fundar-la a Bretanya…?
Kateliñ Al Laññ: Érem un grup d’amics que sovint anàvem a casa d’amics bascos a Donibane Garazi, Baigorri o Donestebe, i en diverses ocasions havíem tingut l’oportunitat de córrer la Korrika, només per lleure. Però ens va impactar molt, i van trobar que el concepte era formidable, així com l’energia que en sorgia i els símbols que s’hi vehiculaven. Ens vam dir que ens caldria un esdeveniment així a Bretanya per la nostra llengua. De manera que, quan va aparèixer l’ocasió del 30è aniversari de les escoles immersives Diwan, vam pensar que era el bon moment. Vam contactar l’equip de Baiona, amb Jakez Bortayrou, que ens va acollir i ens va ajudar en el nostre projecte: ens van donar totes les explicacions necessàries i fins i tot ens van fer una formació!
N: Quina va ser la reacció de les autoritats locals i regionals quan els pioners d’Ar Redadeg vau explicar-los que volíeu muntar una cursa d’una setmana de durada per les carreteres i els carrers de Bretanya?
K. A. L.: Globalment dubitativa. Ens va caldre explicar-nos, convèncer-los, i preparar el terreny. Però a mesura que l’organització anava progressant, la gent va venir i va participar-hi. En van quedar encantats, i la primera edició —de 600 quilòmetres— va ser un èxit.
N: Us ha sorprès el creixement del suport i l’abast de la cursa a la societat bretona aquests deu anys? Us hauríeu imaginat que assolís una projecció social tan gran?
K. A. L.: Teníem confiança en el concepte, sabíem que tenia força i capacitat d’èxit. L’equip es va anar consolidant al llarg del temps i de les trobades. I l’entusiasme ha fet que altres persones ens hagin seguit, i han anat apareixent propostes una mica pertot arreu pel que fa a la comunicació i a l’animació.
N: I a Ar Redadeg heu establert cap cooperació, contacte o participació amb altres curses prollengua d’Europa —més enllà de la Korrika— com el Rith, el Correllengua, etc?
K. A. L.: Tenim contactes permanents amb els nostres amics bascos: cada cop nosaltres participem en la Korrika i, recíprocament, equips del País Basc vénen a córrer amb nosaltres a Ar Redadeg. També hem establert contactes amb representants d’Irlanda —Rith— i de Gal·les —Rhas—, i més recentment també amb el Correllengua... I ben aviat, després de la sortida de la cursa de 2018 a Quimper, acollirem diverses delegacions per a un intercanvi de pràctiques i per establir els fonaments d’una xarxa de llengües minoritzades.
N: Al vostre web expliqueu que ja heu triat els projectes que es finançaran aquest 2018. Com funciona el procediment? Quins criteris useu, i qui són les persones que fan la tria?
K. A. L.: La tria es fa l’any abans de la cursa, per part d’un grup de savis, que són gent diferent dels organitzadors per garantir una certa imparcialitat de les tries i per unir més enllà dels nostres equips. Triem aquestes persones de manera que hi hagi una representativitat tan gran com sigui possible de la societat bretona, i de les seves necessitats en relació amb la diversitat d’edats i de sexes, d’entorns professionals, de persones que visquin en entorns urbans o rurals, i que també tinguin una idea del que pot ser interessant per al desenvolupament i l’ús de la llengua bretona.
N: Han passat deu anys des del primer Ar Redadeg. Quin és el vostre objectiu per als deu vinents? Com us imagineu que continuarà la cursa? Quins canvis o objectius preveieu?
K. A. L.: Estabilitzar, desenvolupar, professionalitzar i continuar unint els bretons al voltant de la qüestió de l’ús i desenvolupament de la nostra llengua. I després, deixar-ho estar, perquè ho haurem fet tan bé que la nostra lluita ja no serà necessària [riu].
N: Imaginem que l’organització d’Ar Redadeg ha estat atenta a la iniciativa Minority Safepack, que ha recollit 1,2 milions de signatures arreu d’Europa pels drets lingüístics dels parlants de llengües minoritzades. Quina n’és la vostra opinió?
K. A. L.: Òbviament hem donat suport a aquesta iniciativa, i hem convidat la gent que ens dóna suport a signar-la.
N: I parlant més concretament de Bretanya, què en penseu de les demandes de la societat civil perquè el bretó tingui un estatus oficial? Hi doneu suport?
K. A. L.: Estem, és clar, en la mateixa línia, i desitgem que la llengua bretona tingui un estatut oficial a França. També som conscients que aquesta demanda encara no està llesta per tenir èxit en l’estat actual de la política francesa.