Notícia
L’independentisme avança i es queda a dos escons de la majoria al Congrés de Nova Caledònia
El lleialisme vira cap a posicions més unionistes · El segon referèndum d’independència el 2020, més a prop
Les forces independentistes confiaven que l’impuls del resultat del referèndum els podria servir, per primer cop en la història, per aconseguir la majoria al Congrés. No ha estat així sobretot perquè a la província del Sud —la més poblada i on hi ha una gran majoria de votants contraris a la independència— ni el Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) ni el Partit Laborista no van poder millorar el seu percentatge de vot, i es van quedar amb els mateixos escons que ja tenien.
En canvi, a les províncies del Nord i de les Illes de la Lleialtat, el domini independentista va ser abassegador, com sempre. Però aquestes dues províncies elegeixen menys congressistes (15 i 7) que la del Sud (32) a causa del seu pes demogràfic més feble: el 74% de la població viu a la província del Sud.
El camp lleialista va aconseguir, per tant, 28 escons, però ara amb una preponderància més gran dels partits més centralistes. Fins ara, la força majoritària dins del lleialisme era Calédonie Ensemble, un partit que havia arribat a definir el territori com “una petita nació dins França” i que està obert a estudiar noves formes d’autogovern. Però aquest partit s’ha quedat ara amb només 7 diputats (de 15 que tenia) i la gran vencedora és la coalició L’Avenir en Confiance (18 escons), a la dreta de Calédonie Ensemble i que refusa la transferència de qualsevol competència extra des de París,
Dins del bloc lleialista destaca, també, la irrupció per primer cop d’un nou partit, L’Eveil Océanien (3 escons), que representa els ciutadans de Nova Caledònia originaris d’unes altres illes franceses de l’oceà Pacífic: Wallis i Futuna. El partit, oficialment, diu que no pren partit en la qüestió de la independència, però el seu líder, Milakulo Tukumuli, admet que el 90% de la seva comunitat està en contra de la secessió i que per ell, la qüestió de la pertinença a França “no es planteja”.
Formació de govern i nou referèndum el 2020
El Congrés és l’assemblea deliberativa de Nova Caledònia, on s’aproven les anomenades “lleis de país”, que són disposicions sobre les competències que el territori oceànic exerceix de manera autònoma. Elegeix el govern de Nova Caledònia, que és format d’acord amb el principi consociacional —ha d’incorporar membres de partits independentistes i no independentistes alhora, de manera similar que passa a Irlanda del Nord.
Alhora, també s’elegiran les presidències de les tres províncies, que gestionen pressupostos elevats, sobretot la del Sud, que s’espera que recaurà en la líder de L’Avenir en Confiance, Sonia Backès. Els independentistes mantindran el control de la província del Nord i de les Illes de la Lleialtat.
Però un dels aspectes més destacats de la legislatura que ara s’enceta serà la, ara mateix, molt probable celebració d’un segon referèndum d’independència, el 2020. l’Acord de Nouméa preveu que, amb el vot favorable d’un terç de membres del Congrés, el referèndum s’hagi de celebrar. El FLNKS ja va dir en acabat en referèndum de 2018 que volia que es tornés a votar, i ara L’Avenir en Confiance assegura que la coalició lleialista també està a favor de celebrar-lo.
Per què? Els motius són, evidentment, diferents en cada cas. El FLNKS considera que té prou temps per aconseguir eixugar els set punts percentuals que, l’any passat, van separar els independentistes de la victòria al referèndum —i si no fos el cas, l’Acord de Nouméa encara els dóna l’opció de forçar un tercer plebiscit el 2022. Per L’Avenir en Confiance, es tracta de “reduir el termini d’incertesa que pesa sobre Nova Caledònia” i també d’aconseguir, aquest cop, una victòria del “no” molt mes clara.