Notícia
Dibuixos animats en kurd per a mantenir la llengua entre els menuts
El canal infantil Zarok TV resisteix a Amed malgrat el context polític advers a Turquia · “Com que el kurd no s’ensenya a les escoles, sentim que tenim un deure més enllà de ser un entreteniment televisiu”, diu el productor de l’emissora
“M’agrada veure Zarok TV per refrescar el meu kurmanji perquè al carrer gairebé no el parlem”, explica l’Eylo. Professors d’educació infantil alerten que cada vegada menys nens parlen kurd
Davant de la pantalla canten les cançons amb les quals no juguen al pati de l’escola. En alguns casos, els adults també segueixen els dibuixos animats per a millorar una llengua que no han après a classe. És el cas de l’Eylo, de 28 anys, que entre setmana mira Zarok TV mentre esmorza. “M’agrada veure’l per refrescar el meu kurmanji [la principal variant occidental del kurd] perquè al carrer gairebé no el parlem. A vegades el miro amb la meva mare, així l’aprenem tots dos i parlem. El nostre programa preferit és un de cançons tradicionals”, explica. “M’hauria agradat tenir un canal així quan era petit perquè vaig aprendre a parlar kurd quan tenia 17 anys, amb un professor privat”, afegeix.Turquia té una població de 85 milions d’habitants, dels quals prop de 15 milions són d’origen kurd. Del total de població kurda, només un 44% sap parlar algun dialecte del kurd, mentre que els que el saben llegir i escriure es redueixen al 18%, segons l’última enquesta del centre d’estudis Rawest (2019). Cinc professors d’educació infantil que treballen a les ciutats d’Amed, Êlih (Batman) i Mêrdîn (Mardin) alerten que cada vegada se sent menys kurd als carrers i menys nens el parlen, sobretot en les grans ciutats. Creuen que és a causa de la falta d’opcions educatives i culturals en aquesta llengua, però també a la por de parlar-la al carrer per temor a atacs d’individus o grups nacionalistes turcs.
Els drets de la llengua kurda han estat una demanda constant del moviment polític kurd a Turquia perquè moltes persones no tenen accés a poder aprendre-la. Fins i tot membres de partits polítics que revindiquen el kurd tampoc el dominen. El cas de l’Eylo és un retrat del seu entorn. Va créixer a Amed, i com els pares i avis, no va estudiar en kurd. Només el seu germà petit de sis anys va tenir l’oportunitat d’aprendre en kurmanji, tot i que el projecte va durar poc més de dos anys.
De la petita ‘edat d’or’ al tancament
Durant els fallits diàlegs de pau entre Ankara i la guerrilla kurda del PKK el 2013, el govern turc va atorgar concessions a la llengua i cultura kurdes per a atreure electoralment a aquesta part de la població. Va permetre l’obertura de mitjans de comunicació, institucions que promovien la llengua i va plantejar la possibilitat d’introduir el kurd en les escoles públiques. “Va ser un període que anomenem ‘l’edat d’or’ per als mitjans kurds. En mig del procés de pau, van néixer canals de diverses temàtiques, entre ells Zarok TV”, explica Emin Timur, productor de l’emissora. “Els nens miraven amb sorpresa que els barrufets parlessin en kurd, com ells. Els adults ens deien que tant de bo haguessin tingut un canal així quan eren petits. Per primera vegada tenien accés a aquesta mena de contingut. Divertit, didàctic i en la seva llengua”, detalla.
El Partit de la Pau i la Democràcia (BDP), promotor de molts d’aquests projectes des dels ajuntaments, va crear escoles bressol en kurmanji, conegudes com a zarokistans, que van a arribar a reunir més de 10.000 alumnes. “El primer dia que vam obrir el període d’inscripcions a l’escola infantil en kurmanji vam rebre més de mil sol·licituds. Encara avui ens escriuen per a saber si es crearà algun projecte semblant”, explica un professor que va treballar en un d’aquests centres. El govern, per la seva part, va introduir assignatures optatives de kurd en els instituts, però la iniciativa no es va arribar a materialitzar per, oficialment, falta d’estudiants. No obstant això, diverses organitzacions kurdes critiquen que les autoritats no han fet públiques les sol·licituds per a participar en les assignatures optatives de kurd i que, per tant, no se sap quants alumnes ho van sol·licitar. Creuen que els cursos no s’han obert per una qüestió política.
El govern turc va tancar Zarok TV durant mesos després del cop d’estat fallit de 2016, per suposats vincles terroristes. “La investigació contra nosaltres no va anar a més: som un canal infantil”, diu el productor de l’emissora
El fracàs del procés de pau va interrompre el desenvolupament d’aquestes activitats didàctiques, que van ser censurades i perseguides en el període posterior a l’intent de cop d’estat el 2016. Sota l’estat d’emergència que va imposar el govern turc després de la temptativa colpista, un centenar d’associacions relacionades amb la cultura kurda van ser tancades per decret, al·legant vincles suposats amb el PKK, considerat una organització terrorista per Ankara. 59 de les 65 ajuntaments governats pel Partit Democràtic dels Pobles (HDP), vinculat al BDP, van ser intervinguts pel govern. Els seus alcaldes van ser detinguts i substituïts per interventors vinculats al partit governamental, l’islamista AKP. La intervenció dels ajuntaments va anar acompanyada del tancament de les zarokistans i la detenció dels professors. Aquests docents van ser expulsats del sistema públic d’ensenyament i, ara com ara, continuen sense poder treballar en escoles públiques. Van ser investigats per vincles terroristes i l’estigma d’haver aparegut en un dels decrets estatals els persegueix. Molts no han pogut trobar feina en escoles privades i s’han vist obligats a canviar de sector laboral.La censura contra el kurmanji va arribar al nivell d’enderrocar una biblioteca i canviar senyals de trànsit i noms de carrer. El tancament d’institucions va afectar també a Zarok TV. “Ens van tancar el canal el 2017 per suposats vincles terroristes. Durant mesos no vam poder emetre. Per sort, la investigació contra nosaltres no va anar a més perquè, al capdavall, som un canal infantil”, explica Timur. “Molts canals opositors al govern o en llengua kurda han estat perseguits, però nosaltres fem contingut per a nens. És molt difícil continuar fent pressió contra nosaltres”, afegeix. Serko Kaniwar, músic i presentador en un dels programes del canal, explica que els treballadors de Zarok TV van continuar amb la seva feina malgrat la prohibició d’emissió. “Molts pares ens van donar suport. Nosaltres vam continuar fent classes de música a les cases de molts nens, en lloc d’anar al plató de televisió. Aquest procés es va allargar durant quatre mesos”, descriu.
Serko Kaniwar. / Imatge: Lara VillalónLes autoritats turques van permetre el retorn del canal després d’investigar vincles suposats amb el PKK. Zarok TV va reprendre l’emissió en un panorama cultural i educatiu totalment diferent, absent d’escoles infantils, centres culturals i altres ofertes televisives en kurd. Va ser llavors quan els treballadors de l’emissora es van plantejar ampliar els continguts per a poder exercir un treball més didàctic. Actualment, a banda de les sèries d’animació, han creat les seves pròpies ficcions de dibuixos i han ampliat els programes musicals. Combinen el kurmanji amb dues altres variants kurdes, el sorani i el zazaki, distribuint les produccions de forma orgànica, segons la disponibilitat de treballadors que puguin posar veu, subtitular o presentar els continguts educatius en un dialecte o un altre. Hi ha programes específics on els espectadors poden canviar el dialecte dels subtítols. Així és com els dibuixos animats en kurd arriben a regions de Síria i a l’Iraq, però també a la diàspora kurda en països europeus. “Som conscients de la situació actual de la llengua i intentem introduir noves paraules en els nostres programes, però tampoc som una escola: no tenim mitjans suficients. Nosaltres no podem canviar la situació actual, però ajudem a mantenir la llengua kurda entre els més menuts”, explica Timur. “La llengua és el principal problema de la nostra regió, però hem de diversificar continguts perquè ens veuen kurds d’altres regions i en altres països”, afegeix.