Notícia
Quan Kamira Nait Sid va desaparèixer sota un núvol de gas
Una activista amaziga encarna la lluita d’un poble brutalment reprimit pel règim algerià i ignorat per una Europa que té prioritats més immediates que no pas els drets humans
“Al seu dia vaig dir al consell que necessitàvem algú amb doble nacionalitat, amb un passaport extra amb què poder moure’s amb llibertat i que pogués oferir-li protecció en un cas com aquest”, recorda Fathi Ben Khalifa, un reconegut activista amazic de Líbia que va assumir el lideratge del Congrés Mundial Amazic amb motiu de la guerra a Líbia el 2011. Nait Sid el va succeir en el càrrec el 2015.
Ben Khalifa posa en relleu el respecte de què gaudeixen els cabilencs entre la comunitat amaziga en general. Descriu un poble “molt actiu en la defensa dels seus drets i de la seva llengua”, així com d’un “símbol de resistència contra règims dictatorials”, com ho prova, diu, l’existència d’aquest Govern Provisional de la Cabília a l’Exili establert a París el 2010.
Ben Khalifa il·lustra la situació actual de la comunitat a Algèria amb dos episodis tan recents com eloqüents. La primavera passada, Alger va demanar formalment a Trípoli que il·legalitzés el Consell Suprem Amazic de Líbia. Poc després, un equip infantil de futbol de Jadu (Líbia) viatjava a Algèria per participar en un torneig de futbol.
“Els organitzadors els van obligar a fer servir unes samarretes negres sense números perquè les seves tenien el yaz, el símbol amazic, i el nom de l’equip escrit en el nostre alfabet. Si són capaços d’intervenir fins i tot en un campionat de futbol de nens, et pots imaginar la resta”, diu Ben Khalifa.
La repressió contra els seus a Algèria, afegeix, ha augmentat “exponencialment” des de 2019. Va ser llavors quan el president Abdelaziz Bouteflika es va proposar per a un cinquè mandat, mentre estava profundament debilitat per una malaltia. El poble va reaccionar i els cabilencs es van afegir a aquella multitud que prenia pacíficament els carrers de les principals ciutats del país cada divendres. Es demanava la fi del règim militar i de la corrupció a Algèria, així com una modernització del país mitjançant un règim democràtic.
No ha passat. Amnistia Internacional denuncia que, pel cap baix, 280 activistes i defensors dels drets humans romanen a presons algerianes després d’exercir de forma pacífica els drets de llibertat d’expressió i de reunió. “L’autoritat algeriana esclafa tota forma de dissensió”, conclou l’ONG. Així mateix, un informe de Human Rights Watch publicat el setembre del 2023 apunta a un “increment de la repressió” contra partits d'oposició, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació relacionats amb el moviment de protesta iniciat el febrer del 2019.
Fathi Ben Khalifa va més enllà i assegura que Alger s’ha aprofitat de tres “pantalles” per amagar a la resta del món la repressió sobre el seu poble: la pandèmia, el conflicte amb el Marroc i la guerra d’Ucraïna.
“Els ha sortit bé i la comunitat internacional simplement s’ha oblidat de vigilar el respecte als drets humans a Algèria”, conclou el libi.
Identitats
Pel que fa als drets de les minories, Algèria ha ratificat sobre el paper els principals estàndards internacionals: va votar a favor de la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides el 2007 i va donar reconeixement constitucional a l’amazic com a llengua oficial el 2016. És aquesta pàtina de legitimitat que, a priori, fa difícil d’entendre els nivells de repressió contra un moviment que sempre ha defensat els seus objectius de manera pacífica.
Però parlem d’una de les qüestions més sensibles a Algèria. Que fins i tot sis reconeguts analistes contactats per aquest mitjà s'hagin negat a respondre preguntes per por de represàlies (des de ser arrestats, els que viuen a Algèria, fins a perdre el visat, els que resideixen fora del país) dona una idea de la profunditat d’aquesta falla identitària.
Silvia Quattrini, analista per al nord d’Àfrica del Minority Rights Group (una ONG que treballa amb més de 300 socis a seixanta països i que compta amb estatus consultiu de les Nacions Unides) es remunta a una construcció de la identitat nacional algeriana des de la seva independència el 1962 “purament àrab i musulmana”, un factor que elimina de l’equació el poble amazic.
“Si mirem enrere, veurem que tots els passos positius cap al reconeixement d’aquest poble s’han fet després de moments de molta tensió i confrontació”, explica Quattrini. “A mitjan anys 90, una vaga d’un any d’estudiants i professors va portar a la creació de l’Alt Comissariat de l’Amaziguitat; el 2001, assistim a la Primavera Negra, aquelles manifestacions pacífiques a la Cabília que es van saldar amb més d’un centenar de morts i milers de ferits i arrestats. Poc després, una esmena constitucional va instituir l’amazic com a segona llengua nacional. Tot i això, s’observa també, aquests darrers anys, una tendència a l’alça en les concessions, alhora que s’intenta mantenir el control total mentre s’adopten mesures restrictives contra la mateixa comunitat amaziga”, afegeix la investigadora.
Quattrini recorda que, només durant les protestes antigovernamentals de 2019, centenars de persones van ser arrestades únicament pel fet de portar símbols com la bandera amaziga. “A més de ser víctimes recurrents de la violència policíaca i d’arrestos arbitraris, els activistes del MAK”, un moviment que reclama l’autodeterminació de la Cabília, “també pateixen discriminació administrativa o pèrdua de l’ocupació. Alguns fins i tot veuen els seus passaports confiscats pel Ministeri de l’Interior algerià”, subratlla Quattrini.
L’octubre del 2022, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides va dictaminar que Alger no ha aportat proves que la conducta de Kamira Nait Sid fos una amenaça a la seguretat nacional i que tampoc no s’esmenta específicament cap acte de terrorisme comès per ella. L’informe conclou que la seva detenció és arbitrària i que es deu al fet que és membre de la comunitat amaziga i en defensa els drets.
“La Kamira és una dona que lluita per la democràcia i pels drets humans i també un símbol per a la Cabília, per això està detinguda”. És la lectura de Soraya Sough, la representant del Moviment per a l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) per al sud d’Europa.
Establerta a Barcelona des de 2009, Sough recorda que Nait Sid va ser una de les fundadores de l’Associació de les Dones de la Primavera Negra. “És una dona molt valenta que ha trencat molts motlles i que ha estat capaç d’incorporar eines modernes a la lluita històrica de les dones cabilenques. No ha tingut mai por malgrat el gran cost personal que li ha comportat. La Kamira encarna la dona amaziga lliure, i això, en si mateix, és un desafiament per al règim”, afegeix.
A més del cas de Nait Sid, la representant amaziga assenyala que hi ha més de 500 membres del MAK actualment a les presons d’Algèria. Fundat el 2003, el MAK ha passat de demanar l’autonomia per a la Cabília a reclamar-ne el dret a l’autodeterminació. També és una de les dues organitzacions catalogades oficialment de “terroristes” a Algèria des de maig del 2021 (l’altra és el moviment islamista Rachad). Tot i això, la repressió al país sembla no deixar cap porta sense tocar.
“Activistes, defensors dels drets humans, periodistes o fins i tot gent que ni tan sols ha criticat obertament el govern... qualsevol pot ser detingut. Tot just després d’alçar la veu ja t’has de preparar per a un arrest immediat, la tortura o la desaparició”, explica Sough. Assegura que el govern d’Algèria “s’ha desemmascarat”.
Manifestants cabilencs a Alger durant les protestes de 2019. Molts van ser arrestats per dur senyeres i símbols amazics. / Imatge: Karlos Zurutuza“Ja és, oficialment, un règim militar. Mai no hi ha hagut un futur per a nosaltres, a Algèria, fins i tot abans de la independència”, lamenta aquesta amaziga que no trepitja la seva terra des de fa sis anys. Sap que tornar-hi la portaria irremissiblement a presó.
“Moments difícils”
Després de visitar Algèria el mes de setembre passat, el Relator Especial sobre el Dret d’Associació i Reunió de les Nacions Unides, Clément Nyaletsossi Voule, recordava que Kamira Nait Sid havia estat víctima d’una detenció arbitrària i en demanava l’alliberament immediat. Voule també va denunciar “el clima de por generat per a silenciar les demandes d’una gran part de la població de reforma de la Constitució i l’establiment de l’estat de dret”.
La preocupació per la situació de la presa política amaziga i la vulnerabilitat de tota veu dissident a Algèria també s’intenta visibilitzar a través d’ONG, plataformes de suport o iniciatives de partits polítics que mai no inclouen els majoritaris. El desembre del 2021 era Junts per Catalunya que preguntava al Parlament Europeu: La UE està monitorant el procés penal de Kamira Nait Sid? Hi ha previsió d’assistir la presonera amb ajut legal, mèdic i psicològic?
En la resposta articulada el febrer de 2022 a través de Josep Borrell, Alt Representant de la UE Per a Assumptes Exteriors i vicepresident de la Comissió Europea, es ratificava que “es para atenció a l’evolució de la situació en matèria de drets humans a Algèria” i que això “inclou concretament la situació d’activistes com Kamira Nait Sid”. No obstant això, també es recordava que “el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals està consagrat en la Constitució algeriana” i s’apostava per “aprofundir en un diàleg obert amb Algèria, basat en la confiança i les crítiques constructives”.
Vuit mesos després de la publicació d’aquella resposta i davant la inacció de l’alta autoritat europea, Borrell rebia una altra carta en què tretze eurodiputats de diferents partits de l’esquerra l’acusaven de “fer els ulls grossos amb un règim que no respecta els drets humans” i demanaven revisar els acords amb Algèria.
Més enllà de l’Eurocambra, cada cop són més les veus que alerten d’un intent de comprar silencis amb gas. Jesús A. Núñez, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), diu que tem que “la urgència dels països de la UE per eliminar la dependència energètica de Rússia faci que baixi encara més l’interès per atendre les violacions de drets humans que puguin cometre els subministradors alternatius”.
Tot apunta en aquesta direcció, més encara després de sentir les declaracions de Borrell després de reunir-se a Alger amb el president Abdelmadjid Tebboune el març passat: “Europa rep el 90% de les exportacions de gas algerià. Sabem que podem comptar amb Algèria, un soci fiable que ha passat moments difícils”.