Notícia
Somalilàndia veu més a prop el primer reconeixement de la seva independència
Etiòpia avaluarà “en profunditat” la qüestió, després d’un acord d’entesa signat entre els dos països
Somalilàndia es va proclamar independent de Somàlia el 1991, després d’una guerra de deu anys. La república secessionista no ha rebut el reconeixement oficial de cap membre de Nacions Unides, tot i que manté relacions diplomàtiques amb Etiòpia, els Emirats Àrabs i Taiwan, entre més països. Somàlia rebutja la independència de Somalilàndia i la considera un dels sis estats que formen la república federal somali.
El text complet del memoràndum d’entesa no s’ha fet públic i, de les informacions que han transcendit, es desprèn que queden aspectes per definir. En un comunicat del servei de premsa del govern etíop a X (abans Twitter) aquest 3 de gener s’especifica que Etiòpia avaluarà “en profunditat” la possibilitat de “prendre una posició en relació amb els esforços de Somalilàndia d’aconseguir el reconeixement”. Addis Abeba també transferirà una participació de la companyia Ethiopian Airlines al govern somalilandès. I ho farà a canvi de l’arrendament d’una “base naval permanent i fiable i d’un servei marítim comercial al golf d’Aden”.
El ministeri d’Afers Exteriors de Somalilàndia va ser més específic fa dos dies: també a X, parlava del “reconeixement formal de la República de Somalilàndia” per part d’Etiòpia i citava el president somalilandès, Muse Bihi Abdi, dient que, “a canvi d’un accés al mar de 20 quilòmetres” —no especifica si quadrats o lineals— “per a les forces navals etíops, arrendat durant un període de 50 anys, Etiòpia reconeixerà formalment la República de Somalilàndia, establint un precedent com a primera nació a estendre el reconeixement internacional al nostre país”.
Les autoritats de Somalilàndia esperen que un futur reconeixement d’Etiòpia en pugui portar més, atès l’ascendent que aquest país té sobre altres estats africans. Qui segur que no en reconeixerà la independència és Somàlia, que ha qualificat l’acord de “violació de la seva sobirania i unitat”. El govern somali ha cridat a consultes el seu ambaixador a Etiòpia i ha apel·lat la comunitat internacional a fer-li costat. El primer ministre somali, Hamza Abdi Barre, ha dit que Somàlia defensarà el seu territori “per qualsevol mitjà”.
També s’oposa a l’acord Egipte, rival regional d’Etiòpia, amb la qual manté una llarga disputa al voltant de la gestió de l’aigua del riu Nil i de la Gran Presa del Renaixement. La Unió Europea ha emès un comunicat breu en què recorda “la importància de respectar la unitat, sobirania i integritat territorial de la República Federal de Somàlia”.
L’accés al mar, qüestió d’estat
Fa mesos que el primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, situa la recuperació d’un accés al mar com un dels aspectes centrals de la política exterior etíop. Fins al 1993, Etiòpia comptava amb els ports d’Eritrea. Però després de la independència d’aquest país, es va quedar sense costa. Actualment, la major part de les mercaderies que entren a i surten d’Etiòpia passen pel port de Djibouti, l’estat més petit de la regió de la Banya d’Àfrica.
En un discurs televisat aquest octubre passat, Abiy va recordar que el 2030 Etiòpia tindrà 150 milions d’habitants “que no poden viure en una presó geogràfica”. “És un tema existencial per a Etiòpia”, va remarcar. El dirigent etíop va oferir la possibilitat de cedir una part de les accions de la Gran Presa del Renaixement o de les aerolínies etíops a canvi d’un port. Eritrea, Djibouti i Somàlia van rebutjar la proposta. Somalilàndia, i la seva independència, poden acabar esdevenint la via alternativa.