Notícia
El camí de Còrsega cap a l’autonomia completa una nova etapa amb un acord amb el govern francès
El pacte preveu que les institucions de l’illa tinguin capacitat normativa, però no especifica com · La dreta francesa torna a verbalitzar que s’hi oposa
Quina és la importància de l’acord d’aquest 12 de març?
Aquest acord es presentava com a imprescindible perquè el procés cap a l’autonomia pogués continuar avançant. El ministeri de l’Interior de França i la majoria dels representants electes de Còrsega han estat debatent durant mesos els continguts d’aquest acord, el que s’ha conegut com a procés de Beauvau. L’acord fet públic preveu que Còrsega serà autònoma, que l’Assemblea tindrà capacitat normativa i es reconeix els corsos com una “comunitat històrica, lingüística i cultural”. El president del govern cors, Gilles Simeoni, considera que “s’ha superat un pas important” i ha demanat que la llei de l’estatut incorpori no només la capacitat d’aprovar lleis, sinó “els mitjans financers i fiscals” necessaris.
Còrsega podrà aprovar les seves pròpies lleis?
L’acord preveu dos nivells de capacitat normativa. D’una banda, la possibilitat que la Col·lectivitat de Còrsega adapti lleis i reglaments aprovats per les institucions centrals franceses, i de l’altra, que pugui aprovar les seves pròpies normes, sense haver de passar cada vegada pel Parlament francès. Aquestes dues qüestions hauran de quedar fixades per una llei orgànica. No es concreta, per tant, quin rang tindran les normes que emanaran de Còrsega. Dins de la República Francesa, Nova Caledònia i la Polinèsia poden aprovar, des de fa anys, les seves pròpies normes, anomenades lois de pays. Estan sotmeses, però, al control del Consell d’Estat i, en última instància, del Consell Constitucional.
Què passa amb les altres reivindicacions principals del nacionalisme cors?
A banda de la capacitat legislativa, el nacionalisme cors expressa uns altres dos grans objectius des de fa dècades, i l’Assemblea de Còrsega els va demanar el 2013: la cooficialitat de la llengua corsa i la creació d’un estatut de resident. Cap de les dues és esmentada en l’acord entre govern francès i electes corsos. De fet, el ministeri de l’Interior francès, Gérald Darmanin, ha subratllat aquesta qüestió per defensar l’acord de les crítiques que ja emergeixen des de posicions més centralistes: “No s’hi evoca ni el poble [cors], l’estatut de resident, ni la cooficialitat de la llengua”.
Què diuen els partits independentistes?
L’acord satisfà els partits autonomistes de Còrsega, però també ha rebut una acollida positiva per part del principal partit independentista a l’Assemblea, Core in Fronte. Paul-Félix Benedetti, president del partit, ha valorat que el pacte és un pas endavant pel que fa a la capacitat normativa de les institucions corses, però ha avisat: “Encara no s’ha aconseguit res”. També ha advertit que, pels independentistes, l’estatut no és sinó “una etapa petita” cap a la sobirania plena. Nazione (el partit en què s’ha integrat l’altre partit independentista representat a l’Assemblea, Corsica Libera) ha denunciat que l’acord està per sota de la proposta presentada pel govern de Còrsega el 2023.
I ara, què?
L’acord d’aquesta setmana és polític i no obliga a res. El primer pas previst és una votació a l’Assemblea de Còrsega sobre l’acord assolit amb el govern francès. Després, serà necessari aprovar una llei de reforma constitucional —que podria contenir altres esmenes. La reforma de la Constitució francesa haurà de ser aprovada per l’Assemblea Nacional, pel Senat i per la reunió de les dues cambres, el Congrés, que l’haurà de validar per una majoria de tres cinquenes parts. I, encara, es preveu un referèndum a Còrsega per validar definitivament la proposta d’autonomia.
Serà un camí fàcil?
No necessàriament. El més planer serà, amb molta probabilitat, l’aprovació a l’Assemblea de Còrsega, que podria arribar al final d’aquest mes. El moment de la veritat arribarà quan la proposta, ja redactada com a llei, arribi al Parlament francès. La dreta francesa, que és majoritària al Senat, s’oposa a l’autonomia legislativa de Còrsega. El cap d’Els Republicans en aquesta cambra, Bruno Retailleau, ha dit que l’adaptació de les lleis per part de la Col·lectivitat de Còrsega podria ser acceptable, però no pas que l’Assemblea illenca pugui aprovar normes. Tal com està l’acord ara, ha avançat Retailleau, la posició del seu partit “serà un ‘no’”.