Notícia
El govern cors presenta les bases de la seva proposta d’Estatut d’Autonomia
L’executiu de Simeoni cerca un suport ampli a l’Assemblea de Còrsega per a la seva petició d’autogovern legislatiu · Els continguts finals s’hauran de negociar amb el govern francès
El document Autonomia serà presentat pel cap de govern de Còrsega, Gilles Simeoni, davant dels diputats corsos, amb l’esperança d’obtenir un suport majoritari a l’Assemblea de Còrsega. Simeoni espera que, a banda dels 32 diputats del seu partit Femu a Corsica —que tenen majoria absoluta—, també hi votin a favor els autonomistes del Partit de la Nació Corsa (PNC), a l’oposició, que presentaran les seves pròpies propostes. No és probable que la dreta nacionalista francesa —que només vol una capacitat d’adaptació de lleis franceses— s’hi afegeixi. Hi ha més dubtes sobre la posició dels independentistes de Core in Fronte: d’entrada no descarten donar suport a l’Estatut, però no estan disposats a validar un document que no prevegi una autonomia significativa.
El govern que presideix Simeoni ha mantingut reunions, els darrers dies, amb el PNC i Core in Fronte per mirar d’avançar cap a un consens i fer una redacció comuna final del document aprovat a l’Assemblea. Simeoni vol que el document compti amb el suport majoritari de l’Assemblea corsa per reforçar-lo davant del govern francès i de la presidència. De fet, al principi de juny, el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmarin, va dir-se preparat a discutir qualsevol proposa que sorgís de Còrsega, sempre que comptés amb l’aval d’una deliberació de l’Assemblea illenca. S’espera que Macron faci algun esment a la qüestió en el seu discurs del 14 de juliol, diada nacional francesa.
La via que Simeoni propugna per obtenir l’autonomia legislativa és que s’afegeixi, a la Constitució, un nou títol exclusiu per a Còrsega, com ja passa actualment amb altres territoris com Nova Caledònia. Actualment, Còrsega té autonomia executiva, però no pot aprovar lleis.
Els termes concrets d’aquesta autonomia, però, hauran de ser objecte d’una negociació —que es preveu complicada— entre els representants corsos i francesos. Hi ha discrepància en aspectes clau, com ara la creació d’una ciutadania corsa o la cooficialitat de la llengua corsa.