Breu
Represa de les converses sobre l’autonomia de Còrsega: els partits corsos, entre “l’esperança” i el rebuig a les “línies vermelles”
Macron proposa incloure el nou estatus en la reforma constitucional de 2024
Fa dues setmanes, Macron va explicar que no hi havia “tabús” ni “solucions predeterminades” per al conflicte polític a Còrsega. El president es va mostrar obert a l’autonomia de l’illa. Amb “dues línies vermelles”: que Còrsega continuï formant part de França i que no hi hagi “dues categories de ciutadans”.
Macron espera reunir-se abans de l’estiu amb el govern francès i els electes corsos per continuar les converses. El president ha demanat que se li presenti “una proposta” que pugui ser inclosa en la reforma constitucional.
El partit al govern del Consell Executiu de Còrsega, Femu a Corsica, veu un camí “d’esperança” i admet que totes les parts hauran de cedir per arribar a un acord. La formació autonomista reclama que París prioritzi el sentit del vot dels corsos al llarg dels darrers anys. En les tres darreres eleccions corses, els partits autonomistes i independentistes han estat els més votats. En les més recents, el 2021, van obtenir el 68% dels vots.
La principal coalició independentista a l’Assemblea de Còrsega, Core in Fronte, ha rebutjat el concepte de les “línies vermelles” de Macron, com també ho ha fet Femu a Corsica. Els independentistes reclamen que el futur estatut inclogui una via per poder exercir l’autodeterminació. També recorden la importància que l’estatut reculli explícitament que Còrsega tindrà competències legislatives. En la tradició política francesa, el concepte “autonomia” de vegades es limita a una devolució de competències executives.