Notícia
Clamor a Còrsega contra l’Estat francès després de l’intent d’assassinat d’Yvan Colonna
Partits i moviments corsos fan responsables les autoritats franceses de l’agressió contra el pres en un centre penitenciari d’Arle
La policia judicial francesa està investigant l’atac contra Colonna com a “intent d’assassinat”. L’home, Franck Elong Abé, de 36 anys, té un historial delictiu dilatat. Ara complia condemna a França després d’haver estat detingut a l’Afganistan. Segons recull Libération, l’agressor hauria escanyat Colonna després que el pres cors hagués proferit una “blasfèmia”.
Yvan Colonna és un activista nacionalista cors condemnat a cadena perpètua el 2007 per l’assassinat del prefecte Claude Érignac. Colonna ha mantingut sempre la seva innocència i el nacionalisme cors considera que hi va haver motivacions polítiques en el seu procés.
L’actual president cors, Gilles Simeoni, va ser, precisament, l’advocat que va defensar Colonna. Simeoni ha dit en una entrevista a France Info que “els detinguts corsos havien estat designats com a objectius per part de xarxes islamistes radicals” i que ell mateix n’havia avisat des de 2016 a tots els “primers ministres i interlocutors governamentals”.
Acusacions dures contra les autoritats franceses
Els partits corsos han estat unànimes en les seves reaccions contra les autoritats franceses, a les que acusen d’haver descuidat la seguretat de Colonna.
Femu a Corsica, el partit de Simeoni, parla d’una “responsabilitat irrefutable” de “l’Estat francès” en la situació. La formació autonomista, al govern de Còrsega, recorda que partits i associacions han reclamat insistentment que Colonna fos traslladat a un centre penitenciari cors. “Si el dret a l’apropament hagués estat aplicat”, diu el comunicat del partit, aquest “drama no hauria tingut lloc”. “En canvi”, continua el document, “la lògica de venjança de l’Estat, implementada des de més de dues dècades, ha trobat avui la seva culminació més funesta”.
Més explícits són els dos principals partits independentistes corsos, Core in Fronte i Femu a Corsica, que coincideixen a compartir l’eslògan “Statu francese assassinu” (“Estat francès assassí”) i que han convocat aquest dissabte 5 a una protesta contra la prefectura a Ajaccio sota aquest mateix lema.
Encara amb un to més elevat, l’associació de suport als presos polítics corsos Associu Sulidarità ha demanat a l’Estat francès si “l’objectiu” no era “la mort [de Colonna] a la presó”.
També el Partit de la Nació Corsa ha expressat els seus dubtes sobre una possible “missió” d’Elong Abé contra Colonna. “La situació política és extremadament greu”, ha dit el partit autonomista.
Concentracions a diverses viles
Només conèixer-se l’incident a la presó, el moviment nacionalista cors va convocar diverses concentracions de protesta a les principals viles de Còrsega.
Aquest dijous 3, centenars de membres del moviment cors s’han reunit per a debatre la situació i han convocat una manifestació per a aquest diumenge 6 a la vila de Corti, capital històrica de Còrsega.
El rebuig de l’Estat francès a acostar els presos polítics a centres penitenciaris corsos és una més de les negatives sistemàtiques que, des de París, s’han traslladat al moviment nacionalista de Còrsega els darrers anys. Els partits nacionalistes corsos, que han guanyat tres eleccions consecutives a l’Assemblea de Còrsega des de 2015 amb un suport percentual cada cop més elevat, reclamen un estatut d’autonomia legislativa, la cooficialitat de la llengua corsa i la creació d’un estatut de resident. El govern francès ha descartat totes tres mesures reiteradament.