Notícia

Queremos Galego denuncia a Brussel·les la política de 'desmantellament' del gallec

La plataforma es reuneix amb diverses instàncies de la Unió Europea i la UNESCO per exposar els canvis introduïts per part del Govern del Partit Popular en matèria de política lingüística · Al·lega que l'executiu gallec incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

La plataforma Queremos Galego, que agrupa centenars d'organitzacions, entitats i altes col·lectius de la societat civil gallega, ha anat a Europa per denunciar i donar a conèixer la política lingüística del Govern d'Alberto Núñez Feijóo (Partit Popular), al poder d'ençà de l'abril del 2009. Aquesta plataforma, impulsora també de la gran manifestació per la llengua l'octubre passat, creu que la Xunta està duent a terme "polítiques actives de desmantellament i agressió frontal contra la normalització de la llengua gallega".

Per això, a Brussel·les ha visitat el Parlament Europeu, el Consell d'Europa i la seu de la UNESCO, a més de reunir-se amb eurodiputats de llengües minoritzades, com Oriol Junqueras (ERC, Catalunya) i amb l'Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories, Comunitats Nacionals i Llengües. Aquesta intensa activitat diplomàtica ha anat a càrrec del president de A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, acompanyat d'Anxo Louzao, secretari nacional del sindicat CIG-Ensenyament, Bieito Lobeira, diputat del BNG al Parlament gallec i l'actriu Isabel Risco.

Segons Queremos Galego, el Govern de Feijóo incompleix la legislació vigent, i menciona l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, a Galícia, i a escala comunitària, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Pel que fa a aquest darrer text, els representants de la plataforma han entregat al Consell d'Europa un informe amb els incompliments "més flagrants" a la Carta.

Anxo Louzao ha assegurat que el Partit Popular té una estratègia "d'espanyolització de la societat", que té per objectiu "desfer qualsevol vestigi de diversitat que permeti avançar cap a un Estat plurinacional i plurilingüe", recull Vieros.

Una de les modificacions més polèmiques que pretén introduir el president popular gallec és la que vol reduir l'ús d'aquesta llengua a les aules, per ampliar el nombre d'hores en anglès i arribar a impartir-ne una tercera part. Plataformes com Queremos Galego, que han batejat la mesura amb el nom de Decretazo, expliquen que l'augment previst de llengua anglesa és "inviable", i creuen que a la pràctica només es traduirà en més hores de castellà.

Imatge: Queremos Galego.

Més informació:

Vegeu la fitxa de Galícia i el dossier Pobles i nacions d'avui: Galícia per a més informació.