A l'estat de Rakhine (oest de Birmània), continuen les agressions contra la població musulmana, el 4% de la població birmana. La majoria dels seus practicants, membres del poble rohingya, es troben en aquesta zona, on viuen des de fa segles. La persecució d'aquest col·lectiu religiós prové de grups budistes, majoritaris al país, conduïts inicialment per certs sectors integristes de la comunitat de monjos d'aquesta creença d'identitat bamar (l'ètnia majoritària de Birmània). Una posició que es contradiu amb tota una tradició de pacifisme que caracteritza els monjos budistes i que els ha portat a oposar-se, arriscant sovint la vida, a la violència dels militars al poder des de fa més de cinquanta anys.

Les consignes d'aquests monjos s'han traduït en moviments organitzats, com l'anomenat 969, que ha llançat una campanya virulenta contra els musulmans i està trobant suports en una població budista poc motivada fins ara. U Wirathu, el monjo budista que lidera el grup, voldria demostrar que aquests són els pitjors enemics en el sentit que, segons ell i els qui li donen suport, els musulmans treballen per a controlar tot el país. Gràcies a la seva intolerància religiosa posen en perill la nació birmana i la religió budista, el dos valors bàsics de la identitat birmana.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar una resolució al final de l'any passat que denunciava la persecució dels rohingyes. Un dels punts que criticava el text era el fet que les autoritats birmanes no els donin dret a la ciutadania i els tractin com si fossin immigrats clandestins vinguts de Bagla Desh. El 27 de març, Human Rights Watch va presentar una foto eloqüent presa per satèl·lit on es poden veure més de 800 cases i botigues incendiades per grups racistes als barris musulmans de la ciutat de Meikhtila, on van començar els enfrontaments de les últimes setmanes, després d'una discussió intranscendent entre un venedor musulmà i uns clients budistes.

Els sentiments i les accions contra els musulmans s'han estès fins i tot en partits de l'oposició al règim militar. La més famosa líder d'aquesta oposició, Aung San Suu Kyi, davant el dramàtic espectacle de la persecució antimusulmana s'ha refugiat en el silenci, segons denuncia Democratic Voice of Burma. El seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia, utilitza el terme de "bengalís" (fent notar, per tant, que es tracta d'estrangers) per a designar els rohingyes.

La persecució contra els musulmans és jutjada, pels antropòlegs Maël Raynaud i Alexandra de Mersan, entre altres, com una de les expressions més evidents de la "instrumentalització de la por" de l'ètnia bamar (75% de la població) de confessió budista, per part del poder birmà, contra els moviments de democratització que està vivint el país i que haurien de comportar una política favorable a l'aproximació i respecte de les més de cent ètnies que formen part de heterogènia societat birmana. Als ulls d'alguns sectors budistes, la comunitat musulmana és identificable amb un d'aquests pobles.

Per la seva part, el govern birmà, si bé és veritat que ha condemnat verbalment els extremismes religiosos i ha dit que farà tot el possible per a frenar la intolerància, no actua en conseqüència. L'activista birmà Maug Zarni veu en aquest comportament l'expressió d'una part del mateix govern que no està conforme amb l'obertura democràtica que s'està realitzant o té por de controlar els monjos budistes, que s'havien significat com a principals lluitadors per a derrocar la dictadura. L'informador especial de l'ONU per a Birmània, Tomás Quintana, també diu haver rebut informes que demostrarien la "implicació estatal" en algunes d'aquestes violències.

(A la imatge: un camp de refugiats rohingyes.)

Més informació:

• Seguiment a Nationalia: Imatges per satèl·lit obtingudes per HRW proven la destrucció sistemàtica dels assentaments rohingya, Birmània: L'incert futur del poble rohingya i Human Rights Watch acusa el govern birmà de no haver aturat la violència contra els rohingya