Notícia

Newroz de sang i esperança al Kurdistan

Els kurds celebren avui la festivitat més important del seu calendari · Les ciutats kurdes de Turquia pateixen la mort i la destrucció del conflicte · A Síria, els kurds avancen en el camí cap a la consolidació de l'autogovern

El Newroz a Dêrik (Kurdistan Occidental).
El Newroz a Dêrik (Kurdistan Occidental). Autor/a: ANHA News
"Guanyarem resistint" és un dels eslògans que estan cantant els participants a la celebració del Newroz, o Any Nou kurd, a Amed (Diyarbakir), la capital del Kurdistan del Nord (Turquia). La festa d'enguany ve marcada pel conflicte entre les milícies nord-kurdes i les forces turques, que des del juliol de 2015 ha fet centenars de morts pel cap baix i ha provocat el desplaçament de més de 350.000 persones. També en un context de violència, però amb característiques diferents, el Kurdistan Occidental (Síria) celebra el Newroz amb expectatives de consolidar la seva autonomia de facto.

D'acord amb les informacions de l'agència JINHA, els milers de persones que acudien avui al Newroz d'Amed duien pancartes i banderes amb símbols de la Unió de les Comunitats del Kurdistan (KCK) i del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), dues de les organitzacions més importants del moviment kurd i il·legalitzades a Turquia.

El Partit Democràtic del Poble (HDP, legal a Turquia) ha cridat a la celebració del Newroz malgrat la prohibició que pesa contra la festa en diverses ciutats. Les autoritats turques citen motius de seguretat per a prohibir les celebracions, que els darrers anys s'havien pogut dur a terme, amb assistències massives. Però enguany, i només a Istanbul, 208 persones que volien celebrar la diada o manifestar-se han estat detingudes en tres dies, segons fonts turques. El mateix ha passat en ciutats al Kurdistan mateix, com Silopî.

L'HDP considera que la prohibició és el "resultat de les polítiques opressores i repressives de l'AKP", el partit del president turc, Recep Tayyip Erdogan, i ha recordat que els kurds "han celebrat el Newroz fins i tot sota els règims més durs i opressors".

Les ciutats, precisament, estan sent un dels escenaris principals del conflicte entre les forces turques i les milícies kurdes afiliades al PKK o properes a ell, després del trencament de l'alto el foc i del procés de converses entre els dos bàndols l'any passat. Des de llavors, els centres de localitats com Amed o Cizîr (Cizre) han patit una destrucció significativa sota el foc d'artilleria turc, que afirma no tenir alternativa per a lluitar contra les milícies que el govern turc qualifica de "terroristes" i que molts dins del moviment kurd consideren combatents per la llibertat del Kurdistan.

Les forces turques han reconegut la pèrdua d'almenys 290 dels seus membres des del juliol de 2015 en el conflicte contra les milícies kurdes. Alhora, asseguren haver mort "milers" de combatents kurds -3.100 al final de l'any passat.

Les xifres, també al final de l'any passat, de la guerrilla afiliada al PKK (HPG) són ben diferents: 1.600 morts entre les forces armades turques i 220 entre les guerrilles.

Pel que fa als civils, les dades fetes públiques per l'International Crisis Group la setmana passada parlen de 254 morts pel cap baix i uns altres 163 morts que no és clar si són civils o guerrillers. A banda, hi ha 355.000 desplaçats.

Al Kurdistan Occidental, una nova federació multiètnica

En d'altres indrets, el Newroz està sent celebrat amb caràcter oficial. És el cas del Kurdistan del Sud (Iraq), on el govern autònom presidit per Massud Barzani manté un autogovern molt ampli respecte de Bagdad, i també el del Kurdistan Occidental (Síria), on els tres cantons autònoms d'Efrîn, Kobanê i Cizîre, més un grapat de representants àrabs i d'altres comunitats ètniques, van proclamar la setmana passada la creació de la Federació de Rojava-Nord de Síria. El moviment kurd vol que el nou ens esdevingui una regió federal i àmpliament autònoma dins d'una futura Síria també federal, i la setmana passada va ser nomenada una Assemblea Constituent formada per 200 representants kurds, àrabs, assiris, armenis, turcmans i txetxens, és a dir de les comunitats principals que habiten al nord de Síria. L'Assemblea té sis mesos per a redactar una Constitució.

La creació de la Federació té l'oposició tant del règim sirià de Bashar al-Assad com de la major part de l'oposició, que s'estima més un estat unitari. També hi està en contra Turquia. Els EUA han dit que no reconeixen la Federació de Rojava-Nord de Síria, però que ho podrien fer en el futur si els sirians hi estiguessin d'acord. Rússia va dir fa setmanes que el federalisme podria ser una solució per al conflicte sirià.