Notícia
El Caixmir i els dies més foscos per a la democràcia índia
Dies abans de la decisió, Nova Delhi desplaçava 45.000 tropes addicionals al Caixmir sota el pretext d’una amenaça terrorista contra l’Amarnath Yatra, un pelegrinatge anual que milers d’hindús realitzen a una cova de l’Himàlaia, i instava tots els devots i turistes a marxar de la vall. La vigília del 5 d’agost, posava tres dels principals líders polítics de J&K sota arrest domiciliari i interrompia les telecomunicacions de 7 milions de caixmirians. Hores més tard, l’expresidenta de la regió, Mehbooba Mufti, assenyalava els fets que estaven per venir com “el dia més fosc de la democràcia índia”.
L’únic estat indi amb majoria musulmana, Jammu i Caixmir ha estat un territori en disputa entre l’Índia i el Pakistan des de la descolonització. Aquest mes de maig, el govern ultranacionalista hindú del primer ministre Narendra Modi s’assegurava una reelecció històrica amb la promesa de suspendre l’estatus especial de la regió, una iniciativa que posava en marxa el 5 d’agost quan el ministre de l’Interior, Amit Shah, anunciava al Parlament que l’Executiu havia signat el decret que abolia l’article 370 de la Constitució del país. La suspensió llevava al Jammu i Caixmir privilegis com el dret a una Constitució i bandera pròpies, alhora que dividia la regió en dues parts sota control directe de Nova Delhi.
La pèrdua de l’estatus especial implicava també abolició de l’article 35A, el qual atribuïa drets i privilegis especials als residents de Jammu i Caixmir. A partir d’ara la ciutadania de la resta de l’Índia pot comprar propietats a la regió i viure-hi permanentment, cosa criticada per molts activistes dels drets humans com el primer de molts passos del govern de Modi per alterar la demografia i substituir la majoria musulmana a la Vall del Caixmir —epicentre del moviment independentista— per una d’hindú. L’escriptora Arundhati Roy, una de les veus més crítiques amb Modi, assenyalava els assentaments israelians il·legals i l’ocupació xinesa del Tibet com referents d’unes polítiques d’assimilació de Delhi que fa dècades que se succeeixen no només al Caixmir sinó en altres estats indis on els hindús no són majoria.
Els fantasmes de la partició
Mentre la decisió unilateral del govern de Modi era qualificada pels partits regionalistes com una “agressió contra el poble” i el Pakistan condemnava enèrgicament el que definia com una “decisió il·legal” contrària a les resolucions de Nacions Unides, el nacionalisme hindú celebrava les notícies com una victòria pendent des de la partició de l’Índia britànica en dos estats segons criteris religiosos: l’Índia i el Pakistan.
El conflicte armat del Jammu i Caixmir —convertit avui en dia en un dels més longeus de la història— es va iniciar el 1947 quan el maharajà Hari Singh, governant hindú del llavors estat principesc de majoria musulmana, va decidir romandre neutral i no annexionar-se a cap dels dos països. Amb l’objectiu de forçar una decisió, el Pakistan de Muhammad Ali Jinnah va enviar homes armats per revoltar la població, fets que van portar Hari Singh a demanar ajut militar a l’Índia de Jawaharlal Nehru. La confrontació donaria pas a la primera guerra indopakistanesa (1947-1948) i l’acord de Hari Singh i Nehru es convertiria en l’anomenat Instrument d’Annexió, que incorporava la regió a l’Índia i donava competències al parlament indi per legislar-hi en matèria de defensa, afers exteriors i comunicacions.
Al seu torn, l’Índia aviat va elevar la qüestió del Caixmir al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el qual va reclamar al Pakistan que retirés les seves tropes i a l’Índia que reduís la seva presència militar a la regió en el major possible, alhora que instava a la realització d’un referèndum d’autodeterminació al Caixmir. Ni el referèndum es va materialitzar mai —tot i la promesa del llavors primer ministre indi Jawaharlal Nehru—, ni el Pakistan va retirar-se totalment d’una regió que ha acabat dividida entre tres potències: la musulmana Vall del Caixmir, la hindú Jammu i la budista Ladakh per l’Índia, la zona occidental i septentrional pel Pakistan, i les àrees pràcticament despoblades de Demchok, Shaksgam i Aksai Chin per la Xina.
Empetitida en mig d’una lluita entre potències regionals, una demanda d’autodeterminació del poble caixmiri que era majoritàriament no violenta va convertir-se el 1989 —amb l’aparició del grup armat Front d’Alliberament de Jammu i el Caixmir (JKLF)— en una sagnant lluita emancipatòria.
La vida en temps d’intifada
Amb un estimat de mig milió de soldats indis, el Caixmir és la zona més densament militaritzada del món. No només l’exèrcit, sinó un entramat d’agències nacionals d’intel·ligència han teixit una xarxa d’informants, dobles i triples agents que condicionen la vida en una vall on la tensió, la por i la insurgència són normalitat. La irrupció del JKLF —que lluita per la independència o l’annexió al Pakistan— i altres organitzacions guerrilleres que, com el Hizb-ul-Mujahideen, són sospitoses de rebre suport d’Islamabad, va donar lloc a dècades d’enfrontaments violents i repressió a la vall. Es calcula que, des del 1989, més de 70.000 caixmiris han estat assassinats, desenes de milers han estat torturats i milers han desaparegut.
Entre les primeres víctimes de la insurgència armada contra l’Estat indi es van trobar els pandits, una minoria hindú de la regió. Tot i no disposar d’una xifra precisa sobre el nombre de pandits que van migrar o exiliar-se de la vall, el consens varia entre els 150.000 i 300.000 individus. L’associació Kashmiri Pandit Sangharsh Samiti denuncia la inseguretat amb la qual viuen les vora 800 famílies pandits que hi romanen, oblidades per un govern indi que alhora instrumentalitza el dolor i pèrdues dels pandits per justificar la violència contra les comunitats caixmiris musulmanes.
Durant la primera legislatura de Narendra Modi com a primer ministre de l’Índia, les violacions de drets humans a la vall es van intensificar en brutalitat i freqüència. L’ús arbitrari i sistemàtic de la Llei de Seguretat Pública (PSA en anglès), la qual permet la detenció preventiva de persones sense càrrecs ni judici per un període de fins a dos anys, va ser denunciat per l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Segons Nacions Unides, més de 1.000 caixmiris van ser detinguts entre el marc del 2016 i l’agost del 2017 sota la PSA. Entre aquests, menors d’edat. Nova Delhi responia qualificant la denúncia de “fal·làcia” i “violació de la sobirania i integritat de l’Índia”.
Una altra llei, la Llei de Poders Especials de les Forces Armades (AFSPA) dóna immunitat legal a les forces armades índies per les seves accions a Jammu i Caixmir i ha impedit que, des de la seva implementació el 1990, cap membre de les forces de seguretat hagi estat jutjat per un tribunal civil, creant així un clima d’impunitat respecte a les violacions de drets humans.
“Passar per davant d’un soldat indi amb pistola és una font constant de por i inseguretat física, ja que representa part de la maquinària estatal que utilitza la violència sexual com a arma contra les dones caixmirs”, assenyala Samreen Mushtaq, investigadora especialitzada en gènere i conflicte armat. El 2013, una cinquantena de dones van presentar una petició conjunta davant del Tribunal Suprem de l’Índia perquè es reobrís la causa sobre les violacions als pobles de Kunan i Poshpora, on el febrer de 1991 l’exèrcit indi suposadament va violar entre 23 i 100 dones. Tot i l’ordre del Tribunal Superior del Caixmir que les víctimes rebessin una indemnització, l’AFSPA continua protegint els perpetradors. La violència sexual és també emprada pels militants contra dones de qui sospiten que són informants de la policia.
“Les dones caixmiris són afectades pel conflicte doblement, no només per la violència exercida contra els seus cossos sinó també per la desaparició dels seus marits o fills, pel trauma emocional lligat a les pèrdues i per quedar-se sense la font principal d’ingressos de la família”, contextualitza Ather Zia, poetessa i professora d’antropologia de la Universitat de Northern Colorado. Zia fa anys que estudia l’Associació de Pares de Persones Desaparegudes (APDP), la qual organitza una protesta el dia 10 de cada mes per demanar resposta a l’Estat indi sobre el parador dels entre 8.000 i 10.000 caixmiris que han estat víctimes de desaparicions forçades. La majoria, homes joves que tenien poc en comú més enllà de no tenir cap connexió amb els paramilitars i grups armats que operen al Caixmir.
Entre l’any 2000 i el 2008 es va produir un canvi substancial en la naturalesa de la resistència caixmiri a l’ocupació, optant aquesta per la desobediència civil enfront de la lluita armada. Tanmateix, el govern indi va mantenir la mateixa resposta, si més no incrementant-ne la força. “La mort de Burhan Wani el juliol del 2016 va donar pas a una nova era on Nova Delhi no només persegueix la militància armada sinó tota mena de dissidència ideològica”, explica Zia. L’impacte de la mort de Wani va ser el més significatiu a la regió des del 1989, no només per l’alçament civil que el va precedir —amb més de 120 civils morts per l’exèrcit—, sinó per encarnar una nova onada de la lluita armada al Caixmir.
“El jovent d’avui està dividit en dues meitats, una que creu en la lluita armada i l’altra que dóna suport a la resistència pacífica”, afegeix Zia. Membre dels Hizbul Mujahideen i amb un alt seguiment a les xarxes socials, Wani exemplificava part d’una generació de joves de classe mitjana-alta que s’han unit a una insurgència armada que anys abans havia quedat reduïda en vora un centenar de guerrillers.
Com a resposta a les protestes per la mort de Wani, Nova Delhi va decretar el toc de queda als deu districtes de la Vall de Caixmir, i va suspendre l’accés a internet durant cinc mesos. Les protestes també van comportar un canvi en l’estratègia de l’Estat indi, el qual va passar a emprar pistoles d’aire per controlar els manifestants, donant pas al que alguns assenyalen com el primer cas mundial de ceguesa massiva. Dos anys després, la Coalició de la Societat Civil de Jammu i Caixmir (JKCCS) alertava que 586 persones havien mort el 2018 fruit del conflicte —incloent 267 membres dels grups armats, 159 membres dels cossos de seguretat i 160 civils—, la xifra de víctimes més gran des del 2008.
Guerra de narratives
Set setmanes després de la pèrdua de l’estatus especial, Jammu i Caixmir viu una suspensió de les telecomunicacions sense precedents. “Amb l’excepció d’alguns telèfons fixos, la resta de formes de comunicació continuen prohibides, de forma que ningú arriba a tenir un coneixement clar de la situació a la resta de districtes o fins i tot a la seva localitat”, explica el periodista Aakash Hassan. Cadenes com la BBC parlen de l’arrest de vora 3.000 persones —entre elles Farooq Abdullah, president de la pro-india Conferència Nacional—, xifres que són negades tant per l’exèrcit com el govern indi. “Les condicions són tals que el govern ha hagut d’habilitar cases d’hostes com presons”, afegeix.
“Alguns periodistes han estat interrogats per les autoritats perquè revelin les seves fonts, i altres han estat arrestats i/o agredits mentre cobrien notícies”, comenta Hassan, qui fa setmanes que cobreix els esdeveniments des del terreny. No només limitats en els seus desplaçaments per barricades i punts de control, els reporters han de fer cua per accedir a una connexió a internet a la qual tenen accés 15 minuts al dia. Durant dècades, els periodistes caixmiris s’han enfrontat a amenaces, intimidacions i interrogatoris, però les condicions mai no havien estat tan desencoratjadores com ara.
Haris Zargar, periodista i investigador de l’Institut Internacional d’Estudis Socials de la Haia, va estar al Caixmir durant les dues primeres setmanes d’agost i explica com la situació als hospitals de la vall és crítica. “Els hospitals han enviat pacients a casa, ja que moltes màquines han deixat de funcionar i hi manquen les medecines, alhora que les ambulàncies ja no recullen malalts perquè no hi ha forma de comunicar-s’hi”, explica. Molts centres d’atenció terciària estan a Srinagar, la capital, i és pràcticament impossible arribar-hi des d’algunes àrees rurals.
Amb l’accés restringit a les comunicacions, el poble caixmiri ha quedat rellevat a la categoria d’actor sense veu en un conflicte construït mediàticament com l’antagonisme entre potències regionals. “Modi és una extensió del Rashtriya Swayamsevak Sangh —organització paramilitar nacionalista hindú— i de la seva concepció de l’Índia com la nació dels hindús, un projecte que vol implementar al Caixmir”, cita Haris Zargar. “Ara bé, aquesta vegada sembla que la motivació principal de Nova Delhi ha estat geoestratègica”, afegeix. Per Zargar, l’acostament del govern pakistanès d’Imran Khan als EUA com a facilitador de les recentment cancel·lades negociacions de pau a l’Afganistan i l’oferiment del president estatunidenc Donald Trump a Khan de mediar en el conflicte del Caixmir haurien motivat Delhi a actuar.
“Respecte de la Xina, Delhi esperava que una mala gestió del conflicte al Caixmir per part d’Islamabad generés desconfiança en la primera i paralitzés les inversions del gegant asiàtic al Pakistan”, conclou Zargar. L’Índia i la Xina mantenen una disputa fronterera per la zona d’Aksai Chin —ocupada per Pequín— i una petita part del Caixmir pakistanès, i el portaveu d’Exteriors xinès ha qualificat “d’inacceptable i no vinculant” la suspensió de l’autonomia de la regió.
Incidents com el de Pulwama, quan un atac suïcida va matar 40 soldats indis el febrer del 2019, i el posterior bombardeig indi del suposat camp d’entrenament dels insurgents Jaish-e-Muhammed a Balakot (Pakistan) van moure el focus del Caixmir cap a un conflicte entre l’Índia i el Pakistan. Un gir narratiu que va permetre a Modi consolidar una àmplia majoria a les eleccions generals del maig, ajudat per una premsa nacional que, en parlar dels idíl·lics paisatges de la regió i en la presència de grups terroristes, no menciona la forta militarització de la vall i les demandes d’autodeterminació. Coneixedor de la ràbia i decepció amb la qual el poble caixmiri ha viscut les darreres setmanes, Modi sap que el veritable repte arribarà quan els carrers de Srinagar tornin a parlar.