Notícia
El sobiranisme quebequès recupera confiança
El Bloc creix i obté el seu millor resultat de la dècada a les eleccions federals del Canadà
Al Quebec, l’única província on es presentava, el Bloc (BQ) ha quedat en segona posició, amb el 32,5% dels vots. Només l’ha superat el Partit Liberal, que amb el 34,2% dels vots ha aconseguit 35 escons, tres més que els sobiranistes. Molt per darrere, el Partit Conservador ha sumat el 16% dels vots i 10 seients, mentre que el Nou Partit Democràtic (NDP) ha quedat amb el 10,7% dels vots i un únic escó.
A escala federal, el Partit Liberal del primer ministre Justin Trudeau ha tornat a guanyar però ha perdut la majoria absoluta. Tindrà 157 escons d’un total de 338. El seu màxim rival, el Partit Conservador, queda amb 121. Trudeau pot cercar un govern de coalició amb l’NDP, que ha aconseguit 24 escons, o bé formar govern en minoria i arribar a acords parlamentaris amb aquest partit de centreesquerra —l’opció que, ara mateix, sembla més viable— o bé amb el mateix BQ. En tots dos casos, suma majoria d’escons.
Ressorgiment inesperat del Bloc
Fa tot just mig any, les enquestes donaven al Bloc unes perspectives electorals molt dolentes, fins i tot per sota dels 10 escons obtinguts ara fa quatre anys, un resultat pobre per a un partit que havia arribat a superar la xifra dels 50 seients amb els històrics Lucien Bouchard i Gilles Duceppe al capdavant. De fet, alguns analistes fins i tot pronosticaven la mort més o menys imminent del partit sobiranista.
El protagonista d’aquesta resurrecció inesperada ha estat Yves-François Blanchet, exministre del govern del Quebec (2012-2014) com a membre del Partit Quebequès. Líder del BQ des de gener de 2019 quan ningú volia ser-ho, ha fet una campanya en què ha aparcat les reivindicacions sobiranistes i ha centrat el seu discurs en la defensa de la laïcitat del Quebec i de la llengua francesa i en l’oposició a la construcció de nous oleoductes que travessin la província.
Blanchet s’ha mostrat disposat a “col·laborar” amb el nou govern canadenc si és en benefici del Quebec. El líder del Bloc també ha augurat que el sobiranisme tornarà a ser majoritari algun dia i que llavors el Quebec tindrà l’oportunitat d’esdevenir independent. Però ha apuntat que no és pas aquest el mandat que va rebre ahir a les urnes.
El programa electoral del Bloc conté algunes mesures per incrementar l’autogovern del Quebec, com ara una llei federal per atorgar-li “sobirania mediambiental” o bé acords amb Ottawa perquè les autoritats quebequeses puguin “dur a terme les seves pròpies relacions internacionals” en aquells afers que són de la seva competència, “incloent-hi la conclusió de tractats”. També vol proposar una llei per abolir la Llei de la claredat, una normativa federal que estipula que la Casa dels Comuns del Parlament canadenc té l’última paraula per decidir si una eventual majoria a favor de la secessió d’una província és prou clara o no.
Ressituar-se a l’arena política
Trudeau, com hem explicat, no necessita pas el Bloc per governar —en té prou amb l’NDP— i no és previsible que s’avingui a negociar aquestes grans propostes si cal fer cas del to exhibit en campanya al voltant del Quebec. El primer ministre va defensar les competències en matèria d’immigració que té la província i va obrir-se a estudiar algunes millores en la protecció del francès, però no va anar gaire més enllà.
Per als sobiranistes, però, la prioritat ara mateix no era aconseguir grans canvis constitucionals, sinó recuperar el paper destacat que havien tingut en l’arena política quebequesa i canadenca. Cal recordar que el Partit Quebequès —el partit sobiranista que es presenta a les eleccions provincials, d’orientació molt similar al Bloc— va patir, el 2018, el pitjor resultat de tota la seva història: 17% dels vots i 10 escons. La desorientació ideològica —anant del centredreta al centreesquerra— i la competència de dos partits emergents —els nacionalistes conservadors de la CAQ, ara al govern del Quebec, i els independentistes d’esquerres de Quebec Solidari— són factors que ajuden a explicar la davallada del duo sobiranista clàssic PQ-BQ.
És així que, probablement, el líder del Partit Conservador, Andrew Scheer, no anava tan desencaminat quan en un debat de campanya va dir que “la prioritat de Blanchet” era “reanimar el moviment sobiranista”.
Tot i la injecció de confiança que comporta el resultat d’ahir, quedarà per més endavant la recuperació del camí cap a la independència. Tant el PQ com el BQ defensen que, tard o d’hora, el Quebec haurà de votar per tercer cop —després de les derrotes als referèndums de 1980 i 1995— sobre la seva independència del Canadà. En les condicions actuals, però, és impossible que ho puguin fer amb perspectives d’èxit: els sondejos apunten que tot just entre el 25% i el 30% de la població quebequesa avui votaria “sí” en un referèndum. I en qualsevol cas, primer de tot caldrà que el sobiranisme torni a ser majoritari a l’Assemblea Nacional del Quebec. Continuant amb les enquestes, si ara hi haguessin eleccions a la cambra provincial, els autonomistes de la CAQ aconseguirien una majoria encara més àmplia que l’obtinguda el 2018, alhora que el PQ perdria encara més vots i Quebec Solidari s’estancaria.