Notícia
El “sí” a la independència guanya el referèndum de Bougainville amb el 98% dels vots
Els governs de Papua Nova Guinea i de Bougainville hauran de negociar un acord final, atès que la votació no és vinculant
La Comissió del Referèndum de Bougainville ha destacat que el referèndum ha estat un “procés ordenat”, “pacífic”, “informat, lliure de pors i accessible”.
El referèndum era un dels tres pilars de l’Acord de Pau de Bougainville, que el 2001 va posar punt final a un conflicte armat que es va estendre entre 1988 i 1998 i que va costar la vida d’entre 10.000 i 15.000 persones. El conflicte va enfrontar diversos grups armats de Bougainville entre si i contra l’exèrcit de Papua Nova Guinea.
En virtut de l’acord, Bougainville va accedir a l’autonomia el 2005. El seu desplegament ha estat irregular, cosa que ha generat insatisfacció entre la població de Bougainville pel que fa a la perspectiva de mantenir un règim d’autonomia dins de Papua Nova Guinea.
Totes les mirades sobre Marape
L’atenció se centra ara en el primer ministre de Papua Nova Guinea, James Marape, qui viatja a Bougainville aquest divendres 13 de desembre on parlarà i signarà un comunicat conjunt amb el president del govern autònom de Bougainville, John Momis.
Marape ha dit que “reconeix” el resultat i que el govern de Papua “ha escoltat la veu” dels votants. No ha dit, però, que estigui preparat per negociar la independència —ni tampoc ho ha descartat. Ha recordat que ara s’obre una nova fase en què el govern de Papua i el de Bougainville han d’arribar a un “acord polític durador” que sigui presentat davant del Parlament de Papua.
El ministre papú per a Bougainville, Puka Temu, ha demanat “temps” perquè “el poble de Papua Nova Guinea pugui processar aquest resultat”.
Negociacions sobre la situació final
Segons l’acord de pau, és el Parlament de Papua Nova Guinea qui ha de prendre la decisió final sobre la concessió, o no, de la independència a Bougainville, sobre la base del que negociaran els dos governs.
Les converses podrien conduir també a un acord que doni més autogovern a Bougainville sense arribar a la independència —com un estat lliure associat— o bé una independència gradual, opcions que el govern de la regió autònoma contemplava el 2016.
Abans del referèndum era previst que la fase de discussions i consultes durés mesos pel cap baix. Durant el referèndum, Momis va apuntar a un període de cinc anys per concloure tots els acords necessaris.
Queda per veure ara si la claredat del resultat —s’esperava una victòria àmplia del “sí”, però no pas tan abassegadora— incidirà en les intencions del govern de Papua i facilitarà, o no, un acord per pactar la independència.
Encara que aquest fos l’escenari final, és probable que la transició cap a un Bougainville independent duri anys. El govern autònom ni tan sols ha assumit totes les competències que li atorga el marc autonòmic, i està lluny de poder desplegar totes les atribucions d’un estat sobirà. Especialment li cal resoldre la seva independència fiscal, atès que el seu pressupost continua depenent en gran mesura de Papua Nova Guinea.
Per aprofundir sobre el context del referèndum, podeu consultar aquest complet article publicat a Nationalia aquest novembre.