Notícia
Protesta massiva al Rif contra la marginació / Festa de les ‘ikastoles’ d’Iparralde / “Darrera” oferta pel referèndum
12 al 18 de maig
EL TEMA DESTACAT
Protesta massiva a Al Hoceima contra la precarietat i la marginació. La ciutat del Rif, al nord del Marroc, va ser escenari, 18 de maig, d’una manifestació als carrers participada per milers de persones que culmina mig any de malestar i protestes recorrents des que, l’octubre de 2016, un peixater va morir esclafat per un camió de les escombraries. A la protesta s'hi van sumar molts propietaris de comerços, que van fer vaga —una mostra de suport "sense precedents", escriu la corresponsal de Reuters.
Fonts amazigues informen que les forces de seguretat marroquines fa dies que s’estan, amb milers d’efectius, al voltant d’Al Hoceima, per controlar i sufocar les protestes, i que s’està tallant l’aigua corrent als seus habitants. Els manifestants denuncien la secular marginació econòmica a què, segons el seu parer, el govern del Marroc ha sotmès el Rif. Reclamen millores en l’educació, la sanitat i el món laboral, en unes protestes amb un caràcter social marcat. El govern marroquí diu que “cal escoltar” les reivindicacions, però alhora acusa els manifestants de seguir “agendes estrangeres” i d’estar fomentant “el separatisme”. Un dels dirigents del moviment de protesta, Nasser Zefzafi, considera que la mobilització està “unint el Rif” —les banderes rifenyes i amazigues són habituals en les protestes— , recorda que el Rif “no rep un tracte igualitari a la resta del Marroc”, i apunta que les dones són “claus” en la mobilització i que la majoria de persones aturades són dones.ALHOCEIMA: Protests from this afternoon in alhoceima, Morocco, against the government pic.twitter.com/Xbdzgobc7r
— ⵎⵓⵣⴰⴽⵓⴽ (@RlFFlAN) 18 de maig de 2017
I TAMBÉ
El 22 de maig, “darrera” oferta pel referèndum pactat. El govern de Catalunya ultima els preparatius per a la conferència que donaran el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Afers Exteriors Raül Romeva a Madrid, que serà un “darrer intent de diàleg i negociació” per acordar la celebració d’un referèndum d’independència. Una votació que, segons fonts de La Vanguardia, es farà previsiblement l’1 d’octubre si finalment no hi ha acord amb el govern espanyol.
Milers de persones reclamen “el dret a viure en gallec sense límits”. Els manifestants van recórrer els carrers de Santiago el 17 de maig, amb motiu del Dia de les Lletres Gallegues. A Mesa pola Normalización Lingüística està recollint signatures per a una ILP que “garanteixi el dret a l’ús del gallec en l’àmbit socioeconòmic”. La manifestació estava convocada per la plataforma Queremos Galego.
La Crida pel Finançament Valencià suma més de 500 adhesions.La plataforma —que reuneix més de 40 entitats i partits polítics de l’esquerra— reclama un nou sistema de finançament per al País Valencià que acabi amb “l’espoli sistemàtic” per part de l’Estat espanyol i ha convocat una manifestació pel 10 de juny a València.
Polèmica per la inscripció d’un nadó amb un nom bretó. El registre civil de Quimper, a Bretanya, havia refusat inicialment el nom de “Fañch” (Francesc, en bretó) per a un infant acabat de néixer. L’argument del funcionari: que la lletra “ñ” no existeix entre les admissibles per inscriure ningú a França. Els progenitors repliquen que es tracta d’un cas de “discriminació”. Finalment, l’alcaldia de Quimper ha acceptat la inscripció, en admetent que ha de prevaldre la llibertat d’elecció de nom.
Avança la preservació de Kamp Armen. El govern municipal d’Istanbul ha aprovat un pla que protegirà aquest antic orfenat armeni. Kamp Armen va ser el centre d’una mobilització popular el 2015 per protegir-lo d’una proposta per enderrocar-lo i construir-hi pisos. L’antic orfenat és un espai simbòlic i de valor històric per a la comunitat armènia d’Istanbul.
Milers de persones a la festa de les ‘ikastoles’ d’Iparralde. Els beneficis de la 34a trobada festiva Herri Urrats serviran per finançar un nou centre de formació professional en llengua basca a Baiona. A la festa, les organitzacions a favor de l’èuscar han tornat a reclamar l’oficialitat de l’idioma al País Basc del Nord i han recordat al nou president francès, Emmanuel Macron, el seu compromís d’impulsar una Llei de llengües.
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS