Quan es compleix un any del conflicte armat que va ocupar totes les portades l'agost de l'any passat, poques coses han canviat sobre el terreny: les repúbliques independentistes d'Ossètia del Sud i Abkhàzia continuen tenint un reconeixement internacional marginal: al de Rússia s'hi ha afegit només Nicaragua, i Bielorússia ho podria fer en el futur. Alhora, la seva independència de facto s'ha consolidat, amb les ajudes militars i econòmiques de Moscou. Geòrgia, d'altra banda, continua sent l'aliada preferent d'Occident a la regió, encara que sense massa compromisos per part de la comunitat internacional. La Federació Russa, finalment, ha mantingut intacta la seva influència sobre les cancelleries de Tskhinvali i Sukhumi.

Durant aquest any, el Kremlin no ha fet massa esforços per camuflar el seu interès en Abkhàzia i Ossètia del Sud. A finals de setembre el primer ministre de Rússia, Vladímir Putin, va fer unes declaracions en les quals defensava l'eliminació de la frontera que separa Ossètia del Sud i Ossètia del Nord, aquesta darrera sota administració russa. El comentari acompanyava una sèrie d'acords entre els dos Estats independentistes i la Federació Russa en forma de grans ajudes per a la reconstrucció de post-guerra i la reactivació d'unes economies empobrides. A aquestes alçades, el president de Geòrgia, Mikhail Saakaixvili, ja donava per feta l'annexió de les dues repúbliques rebels per part de Rússia.

Uns mesos després, el gener del 2009, Nationalia va publicar la notícia que el Consell d'Europa demanava oficialment a Moscou que es fes enrere en el reconeixement de la independència, mentre que l'exèrcit rus, lluny d'abandonar el territori, es disposava a construir una base naval a la costa abkhaza, provocant així la indignació del Govern georgià.

Però les relacions entre Moscou i les Repúbliques autoproclamades no sempre han estat fàcils, especialment quan les ajudes econòmiques promeses s'han començat a endarrerir. El març del 2009, mig any després de la guerra, el Govern d'Ossètia del Sud va fer públic el seu malestar perquè encara no havia pogut començar la reconstrucció pels danys soferts durant la guerra, tot criticant així, potser per primera vegada, el seu aliat i padrí.

En el terreny militar, a finals d'abril Geòrgia i els països occidentals assenyalaven l'enèsima provocació quan Tskhinvali, Sukhumi i Moscou van signar un acord segons el qual l'exèrcit rus s'encarregaria de controlar les fronteres dels dos territoris rebels. Per Tbilisi, això significava “legalitzar l'ocupació” russa de territori gerogià, i pels aliats occidentals la notícia era prou greu com per considerar-la un trencament de l'alto el foc.

I en el terreny institucional, hi ha hagut poques novetats. Putin segueix supervisant les polítiques del seu delfí, Dmitri Medvedev, mentre el president georgià Saakaixvili s'enfronta a una oposició interna cada vegada més dura, que aquesta primavera ha protagonitzat multitudinàries manifestacions per denunciar la manca de democràcia del Govern i la inoperància arran de la guerra d'Ossètia del Sud. I per últim, Ossètia del Sud va celebrar eleccions el mes de juny, les quals van resultar en una nova victòria del Partit de la Unitat, de tendència prorussa, i van reafirmar el president Eduard Kokoiti al seu càrrec.

Podeu ampliar més informació sobre aquesta qüestió amb la cronologia dels mesos previs al conflicte, així com als dossiers Pobles i nacions d'avui: Ossètia i Abkhàzia.

[[FitxaAbkhazia]]