Notícia

Eleccions a Irlanda del Nord / Acusen Hondures de “manca d’investigació efectiva” sobre l’assassinat d’una líder indígena

24 de febrer al 2 de març

Concentració en memòria de Cáceres, l'abril de 2016.
Concentració en memòria de Cáceres, l'abril de 2016. Autor/a: Comisión Interamericana de Derechos Humanos @ Flickr
RECULL SETMANAL. En unes eleccions anticipades, Irlanda del Nord ha triat els membres de la seva Assemblea, que previsiblement tornarà a posar el DUP i el Sinn Féin en l’obligació de formar un govern de coalició. Aquesta mateixa setmana ha fet un any de l’assassinat de la líder indígena hondurenya Berta Cáceres, i amb aquest motiu, diverses entitats han vessat greus acusacions contra les autoritats del país. Mentrestant, un dirigent independentista polinesi vol convertir les eleccions presidencials franceses en un plebiscit sobre la sobirania de la Polinèsia.

EL TEMA DESTACAT

Irlanda del Nord va elegir el 2 de març els 90 escons de la seva Assemblea legislativa, en unes eleccions anticipades —les anteriors s’havien fet l’any passat— després que aquest gener es col·lapsés el govern de coalició que mantenien el DUP (unionista britànic) i el Sinn Féin (republicà irlandès). El fins ara líder del Sinn Féin i viceprimer ministre nord-irlandès Martin McGuinness s’ha retirat de la política i la líder republicana és ara Michelle O’Neill. El repartiment d'escons ha quedat així: DUP 28, Sinn Féin 27, SDLP 12, UUP 10, Aliança 8, Verds 2, TUV 1, PBPA 1, Independent 1. Requerit per les normes de funcionament del sistema autonòmic nord-irlandès, el partit unionista i el partit nacionalista irlandès més votats —de nou, el DUP i el Sinn Féin— s’hauran d’entendre per formar una coalició de govern. Els republicans podrien posar com a condició l’aprovació d’una Llei de la llengua irlandesa.

I TAMBÉ

Crítiques a Hondures per la manca d’avenços en la investigació del cas Cáceres. En el primer aniversari de l’assassinat de l’activista indígena Berta Cáceres, diverses organitzacions indígenes i prodrets humans estan criticant les autoritats hondurenyes perquè la investigació no ha donat fruits. L’entitat de què formava part Cáceres (el COPINH) ha emès un comunicat en què acusa el Congrés hondurenc de ser coresponsable de l’assassinat, acusació que fa extensiva a l’exèrcit. “L’estat no vol una comissió internacional d’experts per investigar perquè tem que es demostrin les seves responsabilitats”, diu el text. Amnistia denuncia que la “manca d’una investigació efectiva” és “escandalosa”.

Moviments als fronts kurds de Rojava i Sinjar. Les Forces Democràtiques de Síria (SDF, la milícia kurda de les YPG n’és el grup principal) cediran diversos pobles a l’oest de la ciutat de Manbij al règim sirià,recull Reuters. Ho faran per evitar que les forces de l’Escut de l’Eufrates, amb el suport del govern turc, els ocupin. Però Ankara diu que la informació de la retirada —que tindria l’acord de Rússia— és “falsa” i que Turquia no s’aturarà fins que les SDF es retirin completament de la regió de Manbij. Els moviments posen dubtes sobre el futur de l’autogovern kurd al nord de Síria. Mentrestant a Sinjar —la regió del nord de l’Iraq poblada per iazidites de llengua kurda— ha tingut lloc una confrontació mortal entre la milícia iazidita YBS, aliada amb el PKK, i els Peshmergues de Rojava, que combaten sota el comandament del PDK de Massud Barzani, president del govern regional kurd de l’Iraq. Fonts properes al PKK diuen que els responsables del xoc són els Peshemergues de Rojava, que haurien volgut ocupar un poble controlar per la YBS. El PDK vol que els milicians pro-PKK abandonin l’àrea.

Londres tem que Sturgeon anunciï imminentment la petició d'un segon referèndum d’independència. Segons publicaThe Times citant fonts del govern britànic, la primera ministra del Regne Unit Theresa May s’està preparant per a l’anunci de la seva homòloga escocesa, Nicola Sturgeon, que es faria el 17 de març, el mateix dia que el Regne Unit iniciarà les converses sobre la sortida de la UE. La posició oficial del govern britànic és que no hi haurà un segon referèndum abans de 2020.

Crides a la unitat nacional des de l’Autoritat Palestina i la diàspora. L’oficina del primer ministre palestí, Rami Hamdallah, ha presentat un vídeo que resumeix els objectius del pla polític nacional per al període 2017-2022, que s’acaba de presentar. El pla propugna la unitat nacional palestina i la consecució d’un estat independent. Aquests dos objectius són també els que va afirmar la conferència de la diàspora palestina celebrada a Istanbul i que va reunir 4.000 participants. Tot i aquestes crides, les eleccions locals palestines d’aquest 2017 només es faran a Cisjordània —controlada per l’Autoritat Palestina— i no pas a Gaza, que roman dominada per Hamàs.

Candidat independentista a les presidencials franceses. Oscar Temaru, líder independentista i expresident de la Polinèsia, ha anunciat que ha assolit el nombre mínim de suports (500) de càrrecs electes per poder-se presentar a les eleccions presidencials franceses d’aquest abril. Temaru ha dit que, si és el candidat més votat a la Polinèsia, farà una “proclamació de sobirania”.

El Marroc es retira de posicions que havia ocupat a la zona de separació. La setmana que es compleixen 41 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, el ministeri d’Afers Estrangers del Marroc ha anunciat que es retira de la zona de separació a Guerguerat. El Front Polisario ha dit que la decisió no canvia res perquè les forces marroquines només es retiren “uns centenars de metres”. Des d’agost de 2016, els dos bel·ligerants es trobaven a tan sols 100 metres de distància en el que s’havia convertit un punt calent del front.

Un estudi subratlla el retrocés del català i l’aragonès a Aragó. El treball universitari L’aragonés y lo catalán en l’actualidat, basat en les respostes del cens de 2011, reflecteix que el català és parlat només pel 54% de la població de la Franja i que la transmissió intergeneracional s’erosiona als extrems nord i sud. També retrata que l’aragonès és parlat tan sols pel 5% dels habitants de l’Alt Aragó. L’estudi remarca que a la ciutat de Saragossa han emergit comunitats immigrades de parlants de les dues llengües. El treball és fruit d’una recerca conjunta entre investigadors de les universitats de Saragossa, Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona.

ALTRES ARTICLES D’INTERÈS