Notícia
L’ascens de Vetëvendosje fereix el bipartidisme a Kosovo / Líder maia resisteix amenaces a Guatemala
9 al 15 de juny
EL TEMA DESTACAT
El bipartidisme a Kosovo, en davallada. A les eleccions legislatives de l’11 de juny, el partit de centreesquerra Vetëvendosje (Autodeterminació, en albanès) ha aconseguit el 27% dels vots i 31 escons dels 120 que té l’Assemblea de Kosovo. Vetëvendosje, que mai no ha format part del govern de Kosovo, és un partit amb arrels movimentistes que manté un discurs ferm contra la corrupció, s’oposa a fer concessions a Sèrbia i proclama el dret a l’autodeterminació de tot el poble albanès, fins i tot si cal unint-se en un sol estat —cosa que la Constitució kosovar prohibeix i que la UE i Sèrbia rebutgen frontalment.
El Parlament de Kosovo havia estat àmpliament dominat fins ara pel Partit Democràtic de Kosovo (PDK) i per la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK). Ambdós partits, esquitxats per nombrosos casos de corrupció i una mala gestió econòmica, s’ubiquen al centredreta, però els seus orígens són prou diferents. La Lliga prové del moviment nacional albanès d’oposició a Milosevic al final de la dècada de 1980, mentre que el PDK agrupa exguerrillers i polítics afins de l’UÇK.
En aquesta ocasió, el PDK i l’aliança de partits que s’ha format al seu voltant ha aconseguit el 34% dels vots i 39 diputats. I l’LDK i els seus socis han quedat tercers —per darrere de Vetëvendosje per primer cop— amb el 26% dels vots i 30 escons. La Llista Sèrbia —vinculada al govern serbi— és quarta força, amb 9 diputats.
És poc clar quina mena de coalició de govern es podrà formar. Una opció seria repetir la coalició entre el PDK i l’LDK de la passada legislatura. Però amb una opinió pública molt cansada de la corrupció i del mal estat de l’economia, és probable que un acord així només fes que alimentar una victòria de Vetëvendosje a les properes legislatives, cosa que podria tenir conseqüències de força abast. Alguns mitjans especialitzats en actualitat balcànica diuen que un escenari que guanya força ara és una coalició entre Vetëvendosje i l’LDK.
I TAMBÉ
Amenacen la líder del poble quitxéAura Lolita Chávez Ixcaquic. L’activista quitxé —un dels pobles de cultura maia a Guatemala— denuncia haver estat atacada amb armes de foc, juntament amb altres membres del Consell de Pobles Quitxés (CPK), per un grup d’homes el 7 de juny, mentre anava en cotxe després d'haver-se oposat a un camió que, segons denuncien entitats prodrets humans, duia fusta explotada il·legalment. La Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores dels Drets Humans, la catalana Alternativa o bé la Federació Internacional de Drets Humans ha demanat una investigació i mesures de protecció per a Chávez Ixcaquic i els altres membres del CPK. L’educadora, ambientalista i feminista quitxé duu una llarga trajectòria de defensa dels drets del seu poble davant de les multinacionals que volen explotar els recursos naturals dels territoris indígenes ancestrals. Les amenaces i assassinats de líders indígenes són una xacra permanent en diversos països americans.
Es perfila l’acord entre el Partit Conservador i el DUP nord-irlandès. L’objectiu immediat de Theresa May —mantenir-se com a primera ministra britànica al capdavant d’un govern en minoria— sembla més a prop després d’una setmana de negociacions entre el seu Partit Conservador i el Partit Democràtic de l’Ulster (DUP, un partit unionista nord-irlandès situat a la dreta dels conservadors), que li garantiria l’estabilitat parlamentària. Les converses estan generant molta controvèrsia a Irlanda del Nord, on el Sinn Féin i el Partit de l’Aliança consideren que el govern britànic està abandonant la neutralitat a què es va obligar sota els Acords de Divendres Sant respecte del conflicte nord-irlandès.
20è aniversari del projecte d’impuls de la llengua gal·lesa a la Patagònia. L’idioma cèltic es parla en aquella regió de l’Argentina des de 1865, quan es van instal·lar els primers colons gal·lesos al Chubut. La llengua s’hi ha mantingut en ús fins avui, amb una estimació actual de 5.000 parlants. El 1997 es va iniciar un projecte per impulsar l’aprenentatge del gal·lès a la zona, tant per a infants com per a adults. En el marc del projecte, tres docents gal·lesos fan una estada de nou mesos al Chubut cada any. Amb finançament públic dels governs gal·lès, britànic i de la província del Chubut i de l’Associació Gal·les-Argentina, actualment hi ha 1.270 aprenents de la llengua a la Patagònia (la xifra més alta des de l’inici de la iniciativa).
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS