1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Conflictes violents, Drets humans, Llengua i cultura, Moviments cívics, Partits i sindicats, Política i institucions, Recull setmanal

Notícia

Crims contra la població civil de Mindanao / Manifestació pel “finançament just” al País Valencià

Del 10 al 16 de novembre

 
Edifici de Marawi en flames després d'un bombardeig de l'aviació filipina.
Edifici de Marawi en flames després d'un bombardeig de l'aviació filipina. Autor/a: Mark Jhomel @ Wikipedia
RECULL SETMANAL. Un report d’Amnistia Internacional detalla els crims comesos al llarg de cinc mesos contra la població civil de Marawi, a Mindanao, a mans de l’exèrcit filipí i de grups afiliats a Estat Islàmic. També parlem de violència a Somalilàndia, on s’acaben de celebrar eleccions presidencials. D’Europa, aquesta setmana destaquem la manifestació a favor d’un nou finançament al País Valencià i el camí de Macedònia cap a la cooficialitat de l’albanès.


EL TEMA DESTACAT

La Batalla de Marawi deixa més de 1.000 morts i un reguitzell d’abusos greus. L’exèrcit filipí i diversos grups afiliats a Estat Islàmic s’han enfrontat durant cinc mesos en l’anomenada Batalla de Marawi pel control d’aquesta ciutat de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà, al sud de les Filipines. Ara, un report d’Amnistia Internacional es fixa en els crims comesos pels dos bàndols contra la població civil de Marawi. El treball, fruit d’una investigació sobre el terreny, documenta les exaccions d’Estat Islàmic contra la població cristiana de la ciutat, incloent-hi almenys 25 execucions extrajudicials, saquejos i preses massives d’ostatges. També recull les violacions de drets humans comeses per l’exèrcit filipí, al qual acusa també de saquejar propietats dels residents i de maltractar la gent que provava de fugir.

El conflicte —que va acabar a mitjan octubre amb la derrota dels gihadistes i la mort d’Isnilon Hapilon, líder d’Abu Sayyaf, una de les faccions afiliades a Estat Islàmic— ha deixat en una posició difícil el MILF, el grup armat musulmà que durant 40 anys va combatre contra les Filipines per l’autogovern de Mindanao i que el 2014 va signar un acord amb Manila per incrementar l’autonomia de les regions musulmanes de l’illa, l’anomenat Bangsamoro. En la crisi actual, el MILF s’ha posat del costat del govern filipí, i tem perdre credibilitat i suports a favor de les opcions gihadistes que ja s’han instal·lat a Mindanao.

Al MILF tampoc l’ajuda que, des de l’arribada a la presidència filipina de Rodrigo Duterte, la implementació de l’acord de 2014 i la creació de l’autonomia del Bangsamoro ampliada estiguin congelades. La política oficial de Duterte és ara convertir les Filipines en un estat federal i incloure el Bangsamoro en aquest procés de canvi. Però això podria no passar fins al 2023. I mentrestant, al MILF li costarà explicar als musulmans de Mindanao que el pacte de 2014 s’ha d’ajornar any rere any sense rebre res a canvi.

I TAMBÉ

Manifestació “per un finançament just” al País Valencià. El PSPV-PSOE, Compromís i Podem, més els sindicats UGT i CCOO, organitzen aquest 18 de novembre la manifestació “Per un finançament just” a València. La convocatòria crida l’Estat espanyol a reformar de manera “immediata” el sistema de finançament per bastir un model “amb recursos suficients” que possibiliti al poble valencià “tenir uns serveis públics fonamentalment dignes i exercir les nostres competències pròpies”. També s’hi han adherit Esquerra Unida del País Valencià i, amb dubtes, Ciutadans. Altres formacions polítiques, sindicals i associatives també criden a sumar-s’hi, però sota lemes favorables a la plena sobirania fiscal o a la independència. És el cas d’Acció Cultural, Decidim, ERPV, Estat Valencià o Poble Lliure, entre d’altres.

Violència a Somalilàndia després de les eleccions. La república no reconeguda ha celebrat les votacions per escollir el seu nou president. Encara no hi ha resultats definitius. Diversos mitjans locals reporten morts en enfrontaments posteriors a la votació, després de les acusacions per part del principal partit de l’oposició (Wadani) que el governamental Kulmiye ha fet frau. La democràcia somalilandesa havia rebut elogis, al llarg de les dues darreres dècades, com a model d’èxit en una regió del món convulsa. Nationalia ha publicat aquesta setmana un report sobre l’independentisme africà actual.

Primer pas per fer l’albanès llengua oficial arreu de Macedònia. El Parlament macedoni ha aprovat en primera instància (66 vots a favor i 41 en contra) una proposició de llei que permetrà als ciutadans comunicar-se en albanès amb les institucions públiques arreu del país. La cooficialitat del macedoni i l’albanès és part de l’acord de govern entre el Partit Socialdemòcrata del primer ministre Zoran Zaev i diversos partits albanesos. Ara, l’albanès només és oficial en aquells municipis on els albanesos superen el 20% de la població.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS