Notícia
La República de l’Alt Karabakh anuncia la seva dissolució
La població armènia fuig de l’enclavament davant del risc de genocidi
La República de l’Alt Karabakh, o Artsakh, com també és coneguda en armeni, estava poblada, fins a la setmana passada, per uns 120.000 armenis, la meitat dels quals han fugit durant els darrers vuit dies cap a Armènia. És previsible que els que encara hi resten —la majoria al voltant de la capital, Stepanakert— se’n vagin durant els dies a venir.
L’Azerbaidjan ha ofert als armenis del Karabakh la possibilitat de restar al territori i esdevenir ciutadans azerbaidjanesos, proposta que molt pocs acceptaran. Les autoritats azerbaidjaneses no els ofereixen cap estatus ni drets especials i l’armenofòbia imperant en les estructures de l’Estat azerbaidjanès fan que la proposta sigui, en realitat, impracticable i inassumible. Com expliquem més endavant, diverses organitzacions han avisat, de fet, del risc d’un genocidi.
Més de tres dècades d’història sense reconeixement
L’Alt Karabakh havia estat un óblast autònom de majoria armènia dins de l’Azerbaidjan soviètic. Durant la dissolució de l’URSS, les autoritats armènies de l’Alt Karabakh van organitzar un referèndum d’autodeterminació (desembre de 1991) i van proclamar la independència, amb l’objectiu final d’unir-se a Armènia.
Armènia i el Karabakh van enfrontar-se en una guerra contra l’Azerbaidjan, que no reconeixia la independència del nou estat, fins al 1994, moment en què es va signar un alto el foc. Les autoritats armènies de l’Alt Karabakh van aconseguir controlar pràcticament tot el territori de l’óblast soviètic i es van annexionar set districtes de majoria no armènia, cosa que els van permetre d’aconseguir continuïtat territorial amb Armènia.
De resultes del conflicte entre armenis i àzeris, la població no armènia d’aquests districtes (al voltant de 500.000 persones) va ser expulsada, o en va fugir. A més, 235.000 armenis van ser expulsats de l’Azerbaidjan entre 1988 i 1990, i 250.000 àzeris que van ser expulsats d'Armènia durant el mateix període.
Entre 1994 i 2020, l’Alt Karabakh va controlar al voltant de 12.000 quilòmetres quadrats i va establir-hi un sistema democràtic. Les autoritats del país van intentar obtenir el reconeixement internacional, però no van reeixir. La república va mantenir, al llarg de tota la seva història, una forta dependència respecte d’Armènia.
La resolució del conflicte va quedar en mans d’un grup de països de l’OSCE, copresidit per França, Rússia i els Estats Units, el Grup de Minsk, format el 1992 amb el mandat de facilitar-hi una sortida negociada i pacífica, que no va arribar a donar-se. L’Azerbaidjan va anar insistint, cada cop amb més força, a recuperar el Karabakh per la via militar. El 2016 va ocupar una petita porció del Karabakh, antesala de la guerra de 2020, en què les forces azerbaidjaneses van ocupar aproximadament tres quartes parts del territori prèviament controlat per la república. Aquella guerra va significar el principi de la fi de l’Artsakh com a entitat política viable: el país va quedar teòricament protegit per forces d’interposició russes, que, no obstant això, no s’han implicat militarment en cap acció per evitar que, entre els dies 19 i 20 de setembre d’enguany, l’exèrcit azerbaidjanès acabés d’ocupar gairebé tot el que restava del Karabakh i obligués les autoritats de l’enclavament a capitular.
Una nova neteja ètnica
La fugida dels 120.000 armenis del Karabakh és el darrer episodi de neteja ètnica viscut al món, que es va començar a cuinar el desembre de 2022. Aquell mes, l’Azerbaidjan, mitjançant uns suposats “activistes”, van bloquejar el corredor que unia l’Alt Karabakh amb Armènia. Aquest bloqueig ha durat fins al moment actual i ha posat en perill la mateixa supervivència física dels habitants de l’Alt Karabakh.
L’Institut Lemkin per a la Prevenció del Genocidi havia avisat que el blocatge i les condicions sota les quals s’estava donant implicaven un risc d’extermini per als armenis del Karabakh, i reclamava als actors internacionals que pressionessin l’Azerbaidjan perquè aturés les seves accions i que consideressin les demandes de l’Artsakh de veure reconegut el seu dret a l’autodeterminació. Genocide Watch també ha emès una alerta de genocidi i ha reclamat a Nacions Unides, la Unió Europea, els Estats Units i Rússia l’adopció de diverses mesures, entre les quals “rebutjar la integració forçosa de l’Artsakh a l’Azerbaidjan perquè conduirà a la deportació i el genocidi”.
Cap d’aquestes crides, però, ha tingut efecte. L’Azerbaidjan, exportador clau de petroli i gas cap a Europa i altres mercats, no ha tingut pràcticament cap oposició en les seves polítiques annexionistes, mentre que Armènia ha vist com els seus aliats —especialment el tradicional, Rússia— no s’han mogut per evitar la tragèdia dels armenis del Karabakh.