Notícia
El Senat francès enterra la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals
La majoria de senadors de la dreta impedeixen que tiri endavant un projecte de llei del govern per a esmenar la Constitució · Els Republicans afirmen que la proposta governamental trencaria la unitat nacional francesa
D'aquesta manera, els senadors d'Els Republicans (antiga UMP), d'altres grups menors de la dreta i també del Partit Radical d'Esquerra (PRG), amb 180 vots, han impedit que el projecte de llei ni tan sols arribi a ser debatut a la cambra i que no pugui ser aprovat en Congrés l'any 2016. Per contra, 155 senadors -la majoria d'esquerres- han votat a favor de continuar amb el procediment per a canviar la Constitució i poder ratificar la Carta.
La República Francesa va signar la Carta de les Llengües el 1999. Però sense una ratificació posterior, la signatura no compromet a res. El ministeri de Justícia francès defensa la ratificació d'aquest text impulsat pel Consell d'Europa perquè, diu, així es recollirà el dret dels ciutadans a usar
"una llengua regional o minoritària", protegida en els àmbits de "l'ensenyament, la justícia, els serveis públics, els mitjans de comunicació, les activitats i esdeveniments culturals i la vida econòmica i social".
En canvi, Els Republicans asseguren que la ratificació de la Carta trencaria la unitat de la nació francesa i introduiria "el comunitarisme". A més, segons el partit conservador, seria contradictori que, d'un costat, la Constitució consagrés el francès com "la llengua de la república" i, de l'altra, obrís la porta a l'ús oficial d'altres idiomes.
65 senadors d'esquerres -la majoria bretons, alsacians i occitans, encapçalats per l'autonomista bretó Paul Molac- havien publicat una tribuna en què demanaven a la resta de membres de la cambra legislativa que assumissin la seva "responsabilitat sobre el futur d'aquest patrimoni lingüístic francès" i donessin via lliure al projecte de llei constitucional. El text recordava que "la pràctica totalitat d'aquestes llengües" estan considerades en perill per part de la Unesco, i demanava aixecar "la cotilla constitucional actual", que "obstaculitza les iniciatives i voluntats de les col·lectivitats locals".