Notícia
Entre el Brexit i la independència: les nacions del Regne Unit davant les eleccions britàniques
Les posicions dels partits sobre el Brexit
L’aprovació de l’acord que el 17 d’octubre van assolir les delegacions negociadores del Regne Unit i la UE, defensat pel primer ministre Boris Johnson, està pendent de l’aprovació final del Parlament. Aquesta votació es farà després de les eleccions. El pla del Partit Conservador —que defensa abandonar la UE en els termes continguts en l’acord de l’octubre— és fer-la abans del 31 de gener de 2020, termini màxim perquè el Regne Unit surti del bloc europeu.
Si guanya, el Partit Laborista diu que renegociarà l’acord amb la UE. Posteriorment, convocarà un referèndum on les dues opcions a triar seran aquest nou acord o bé la permanència dins de la UE.
El Partit Liberaldemòcrata afirma que, si aconsegueix la majoria, aturarà el Brexit, i ni tan sols convocarà un referèndum per decidir-ho.
Els partits de centreesquerra dels home countries (Partit Nacional Escocès (SNP), Plaid Cymru de Gal·les i Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) d’Irlanda del Nord) defensen la convocatòria d’un segon referèndum amb l’objectiu de mantenir el Regne Unit dins de la UE. També el Sinn Féin (esquerra) s’oposa al Brexit.
La dreta unionista d’Irlanda del Nord dóna suport a la sortida de la UE, mentre que el Partit de l’Aliança proposa un nou referèndum.
Segons les enquestes d’opinió més recents, és probable que el Partit Conservador aconsegueixi la majoria absoluta (al voltant de 350 escons de 650), que li permeti governar sense necessitat d’acords amb altres partits. Els laboristes en tindrien uns 200, i l’SNP podria esdevenir el tercer partit més gran, amb uns 50 seients. Els liberaldemòcrates quedarien amb uns 20.
Durant la legislatura que ara acaba, els tories han governat en minoria, amb el suport del Partit Unionista Democràtic (DUP, dreta) d’Irlanda del Nord.
Cap a un Estat central més fort?
Els partidaris del Brexit sempre han afirmat que la raó d’abandonar la UE era repatriar les competències que ara té Brussel·les. D’aquest procés, deien com a argument de campanya, també es beneficiarien els autogoverns d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, perquè part de les competències europees els podrien ser transferides.
Escòcia i Gal·les, però, temen que a l’hora de la veritat el govern i el Parlament britànics, en línies generals, concentrin les competències recuperades en les institucions estatals centrals. El govern britànic ho nega. Els parlaments escocès i gal·lès van aprovar el 2018 sengles lleis per protegir les seves competències després del Brexit. El Tribunal Suprem ha declarat il·legals parts de la llei escocesa. La llei gal·lesa ha estat derogada per l’Assemblea Nacional de Gal·les després d’un acord entre els governs gal·lès i britànic.
Boris Johnson visita una fira ramadera a Gal·les. / Imatge: Partit ConservadorSi el Brexit es fa efectiu —com sembla que serà el cas si guanya el Partit Conservador—, és probable que Escòcia i Gal·les tornin a veure’s empeses a reclamar la transferència d’algunes competències retornades. Aquesta era la posició de l’SNP ara fa un any, tot i que la reclamació d’un segon referèndum d’independència ara l’eclipsa.
Boris Johnson: “no” a un altre referèndum d’autodeterminació a Escòcia
Però el primer ministre britànic, Boris Johnson, diu que no negociarà els plans del govern escocès de convocar un altre referèndum d’independència. “He deixar molt clar que al poble d’Escòcia se li va dir categòricament el 2014 que allò [el referèndum] era un esdeveniment que passa un cop en una generació, i se li va prometre que no se’l tornaria a portar a les urnes”.
Però el govern escocès i la majoria independentista al Parlament considera que el Brexit és una ruptura constitucional respecte de l’statu quo de 2014 i que, en aquest cas, sí que és procedent convocar un segon referèndum.
Segons les enquestes més recents, hi ha un empat tècnic entre partidaris i detractors de la independència.
Si Johnson manté la seva paraula, l’única opció per organitzar un referèndum acordat passaria per una victòria —com hem dit, improbable— dels laboristes, preferentment per a l’SNP en minoria, per poder-los pressionar. Corbyn ha descartat un referèndum durant els primers anys del seu mandat, però no s’ha tancat a pactar-lo més endavant.
Independentment del referèndum, l’SNP vol negociar la transferència de competències en matèria d’immigració, treball i legislació sobre drogues. També proposa una llei per protegir el sistema de sanitat pública (NHS) a tot el Regne Unit de possibles privatitzacions.
El Plaid Cymru apunta a la independència el 2030
I mentre l’SNP vol fer el segon referèndum tan aviat com pugui, a Gal·les el Plaid Cymru també vol organitzar un referèndum d’autodeterminació. En aquest cas, abans de 2030. Això, però, si el partit forma govern a Gal·les a les eleccions de 2021. Segons les enquestes això és difícil, però no impossible, atès que el partit mostra una lleugera tendència ascendent.
Mentrestant, el partit independentista reclama la transferència a Gal·les de competències fiscals, judicials, desenvolupament econòmic, benestar social i cultura, segons recull el seu programa.
Com l’SNP, el Plaid Cymru també defensa una llei de protecció de la sanitat pública.
El govern de Gal·les està encapçalat pel Partit Laborista. El programa electoral dels laboristes inclou un increment de la despesa social a Gal·les i inversions al territori. En l’aspecte constitucional, proposa substituir la Cambra dels Lords per un “Senat de les Nacions i Regions” i repensar la distribució de competències a través d’una Convenció Constitucional. En aquest fòrum, el govern gal·lès vol defensar la seva proposta de reforma del Regne Unit per reforçar el poder dels quatre home countries en la governança comuna de l’Estat.
Irlanda del Nord: polarització múltiple
El panorama polític a Irlanda del Nord davant de les eleccions mostra polaritzacions múltiples, i això en diferents eixos.
L’Assemblea d’Irlanda del Nord està suspesa des de 2017 i tots els partits s’han compromès a reprendre les negociacions, després de les eleccions britàniques, per arribar a un acord i formar govern. Però els dos partits principals d’Irlanda del Nord —el Sinn Féin i el DUP— continuen distanciats respecte de diversos temes clau. Els primers —amb el suport de l’SDLP— volen que s’aprovi una llei de la llengua irlandesa, cosa que els segons rebutgen. El Sinn Féin i l’SDLP també defensen la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe i la despenalització de l’avortament, aprovades per Westminster el mes passat. El DUP hi és contrari.
En aquest marc s’han desenvolupat les negociacions del Brexit, en les quals la qüestió de la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda ha estat un aspecte central. L’acord del Brexit preveu ara que, jurídicament, Irlanda del Nord romandrà dins de la unió duanera britànica. Però a la pràctica continuarà subjecta a diverses normes impositives de la UE, cosa que al DUP no li sembla bé. L’Assemblea d’Irlanda del Nord podrà votar el 2024 sobre si abandona aquest sistema.
Manifestació per la unitat d'Irlanda, aquest novembre de 2019. / Imatge: Irish UnityCom a la resta del Regne Unit, les eleccions seran llegides en clau plebiscitària sobre el Brexit. Les posicions dels partits estan allunyades. El DUP demana que el govern britànic renegociï —un cop més— l’acord de sortida per eliminar-ne les especificitats aplicades a Irlanda del Nord. L’altre partit unionista, l’UUP, també dóna suport a la sortida de la UE. A l’altre extrem, el Sinn Féin vol aturar el Brexit i fixar una data per celebrar, durant els cinc anys a venir, un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda. Des de 2017 i per primer cop, diverses enquestes apunten que la unitat de l’illa podria ser l’opció majoritària en una votació, tot i que altres sondejos mostren el contrari.
Cornualla: la batalla per un millor finançament
Sense un Parlament autònom, Cornualla —la més petita de les nacions cèltiques del Regne Unit— té un marge d’autonomia més limitat, recollit en el Consell de Cornualla, que té competències executives però no legislatives.
El Consell, governat per una coalició de liberaldemòcrates i independents, reclama actualment un nou acord de finançament per poder oferir “serveis adequats” a les 570.000 persones que resideixen a la seva jurisdicció.
Dins del programa liberaldemòcrata per a les eleccions hi ha el compromís de legislar per permetre una “governança transferida” a noves autoritats com “per exemple una Assemblea de Cornualla o un Parlament de Yorkshire”, sense especificar si serà amb capacitat legislativa o no. Ni el programa laborista ni el conservador preveuen res de semblant.
El partit autonomista Mebyon Kernow (MK, centreesquerra) presenta un candidat a les eleccions d’aquest 12 de desembre, Dick Cole. MK demana l’establiment d’una Assemblea Nacional autònoma per a Cornualla, amb capacitat àmplia per aprovar lleis.
Gibraltar: preparar-se per a una frontera dura
Gibraltar no participa en les eleccions britàniques, però el seu futur depèn en part del que passi a les eleccions d’aquest 12 de desembre. El govern britànic invertirà a Gibraltar més d’un milió d’euros en noves infraestructures que puguin mitigar eventuals impactes negatius al territori en cas que, després del Brexit, es dificulti el trànsit de béns i persones amb Espanya.
Les illes Chagos: la devolució improbable a Maurici
Per acabar aquest repàs, una nota d’actualitat sobre un territori britànic fora d’Europa que no té relació directa amb el Brexit però sí amb les eleccions: les Chagos, un arxipèlag sota sobirania britànica a l’oceà Índic.
El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), primer, i l’Assemblea General de les Nacions Unides, després, han demanat al Regne Unit, aquest 2019, que descolonitzi l’arxipèlag. Són dues peticions no vinculants que el govern britànic ha decidit desoir, almenys a curt termini. El Partit Conservador no té intenció de canviar la seva política al respecte.
La descolonització, d’acord amb l’opinió del TIJ, implicaria transferir la sobirania de les Chagos a la República de Maurici. El líder laborista ha dit que acceptarà l’opinió del tribunal si és elegit primer ministre. El programa del Partit Laborista, però, només parla de garantir el dret del retorn dels illencs de Chagos al seu arxipèlag, d’on van ser expulsats fa cinc dècades.